Anàlisi
El ‘Get back’ del Barça
Entre les moltes coses sorprenents que revela la fascinant sèrie documental de Peter Jackson ‘The Beatles: Get back’, una de les més destacades és la disposició gairebé suïcida amb la qual el grup de Liverpool, aleshores ja una venerable institució pop, accepta treballar en unes condicions de pressió que per a qualsevol altra banda haurien resultat insuportables. Resumint: es donen un termini de tres setmanes per compondre i aprendre 14 cançons noves i per preparar la seva primera actuació en directe en més de dos anys i, a més, s’avenen a fer tot això davant les càmeres. «El millor de nosaltres sempre ha sorgit quan ens hem vist amb l’esquena contra la paret», assenyala Paul McCartney en un moment de la filmació.
Penso ara en el FC Barcelona i en com en els últims anys ha baixat un parell d’esglaons en la jerarquia dels grans equips europeus justament per la seva incapacitat per actuar sota pressió. Aquesta falta de resposta adequada en els moments en què l’exigència creix, expressió d’un temperament melancòlic i trencadís, és darrere dels recents naufragis europeus del quadro blaugrana i explica també les alarmants fases d’atordiment per les quals passa cada vegada que en el curs d’un partit rep una mala notícia (des d’encaixar un gol fins a malbaratar una ocasió clara) o el rival el pressiona una mica més del previst.
Una tasca prioritària
Es fa difícil ponderar a hores d’ara si l’arribada de Xavi podrà canviar aquesta dinàmica. De fet, en els tres partits que porta a la banqueta l’equip només ha aconseguit imposar la seva personalitat en fases puntuals i s’ha deixat arrossegar pels esdeveniments durant massa minuts. Recompondre la moral del col·lectiu i convèncer-lo que és capaç d’afrontar reptes d’envergadura i sobreposar-se a les adversitats ha de ser tasca prioritària del nou cos tècnic. A ‘Get back’, els Beatles no arriben a tots els objectius que es proposen, però la seva confiança a poder fer-ho és emocionant per si mateixa i dona lloc a uns resultats igualment esplèndids. Creure-s’ho és el principi del camí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
