Gestió del Govern Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El mèrit de ser els pitjors
A casa, quan veiem per la tele un conseller anunciant pomposament una nova mesura, apostem sobre quan sortirà malament
No és fàcil no fer mai res bé, que tot sigui sempre un desastre. El que està aconseguint el governet a Catalunya té mèrit. Fins i tot la gent més incapaç, la més analfabeta, la més idiota, alguna vegada, per atzar, porta a terme alguna cosa sense error. El paio més imbècil del món, un dia fa una cosa bé, sense voler. Per això, això del governet és digne d’elogi. L’últim ha sigut col·lapsar la web de Salut al llançar els catalans a buscar el passaport Covid amb un sol dia de marge, però abans va fer el mateix amb la web dels farmacèutics al pretendre regalar una mascareta a cada català i, anteriorment, el mateix amb les ajudes als autònoms. Algun dia han presentat un decret sense firma ni data, de manera que el jutjat ha hagut de tirar-lo enrere. Es perd el compte de les burrades. Que difícil ha de ser equivocar-se sempre, ho dic amb sincera admiració.
Si qualsevol, a la seva feina, es proposa fer-ho tot malament, fracassarà. Per més afany que hi posi, en alguna ocasió alguna cosa sortirà bé. No al governet, això mai. A Catalunya hem reunit els millors experts del nyap, autèntics professionals del fracàs, gent que ja va néixer amb el do de no fer res bé en la seva punyetera vida. Per descomptat, no n’hi ha prou de néixer amb aquest do, es necessita treball constant per millorar-lo. Que un es despista un moment i va i l’encerta.
Notícies relacionadesDesprés hi ha el mèrit d’ajuntar els inútils més grans en un governet, per sort el llacet groc que llueixen facilita l’elecció i evita que es coli allà algú lleument capacitat. Això permet entreveure com seria una republiqueta a càrrec d’aquesta tropa. Estaríem arruïnats –més encara, vull dir–, malalts, famolencs, sense sostre on albergar-nos i tremolant de fred (això ara, a l’estiu ens rostiríem de calor). Però, ¿i el que riuríem? Moriríem al cap de poc temps, però moriríem rient, que és una bona manera de morir.
A casa, quan veiem per la tele un conseller anunciant pomposament una nova mesura, apostem sobre quan sortirà malament. No si sortirà malament, això ho sabem tots a la meva família, fins i tot el gat, sinó quan. Quines rialles. El millor és quan surten després a disculpar-se sense disculpar-se, simulant que està tot sota control. I contenint el riure, amb posat seriós. Com els grans pallassos. Que bons que són, els paios.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
