Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Estampes costumistes
Com un ciutadà exemplar, abans d’entrar al restaurant ensenyo el certificat Covid. El cambrer, transfigurat en un policia sanitari, em diu que les comprovacions es realitzen amb el client assegut. Per error, ensenyo un codi QR que correspon a la meva condició de soci d’un club de futbol. Em diu que no val i aprofita l’ocasió per comentar-me el joc de l’equip. Ara sí, li ensenyo el document que toca. Ho comprova i després em canta la carta i em diu: «¡Bon profit, Josep Maria!». No em coneix de res, però com que sap el nom perquè el codi l’hi ha revelat, es pren una confiança que em resulta una mica incòmoda perquè jo no sé si ell es diu Sebastián o Aníbal o el que sigui.
En una altra taula, una de les tres amigues que s’asseuen no té el passaport. Una altra s’exclama i diu que l’hi van fer a Barcelona i que com pot ser que a Girona no valgui. Parlen com si fos un salconduit medieval i creen un enrenou notable. Mentre dues de les amigues van al CAP («per fer-nos els papers», diuen) arriba la notícia que ja no és necessari. Mengen alleujades. No sé si el certificat de vacunació servirà de res, però segur que contribueix a la literatura costumista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
