A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El món de les coses

Estem acostumats a les falsificacions. Els diners autèntics, els emesos pels bancs centrals, són els més falsos perquè no hi ha res tan fràgil com la garantia de l’Estat.

1
Es llegeix en minuts
El món de les coses

El director del Museu Arqueològic Nacional deia en una entrevista recent que tots els museus tenen falsificacions. 

–El que no les té –concloïa– no és un museu.

Notícies relacionades

Em va semblar que es referia a les falsificacions conegudes o detectades, no a les que funcionaven com a originals, és clar. Tots els museus exposen falsificacions autèntiques, valgui la paradoxa. Hi va haver un falsificador hongarès famós, Elmyr de Hory, que pintava ‘modiglianis’ com el que fa xoriços. Entengui’s: no és que copiés quadros preexistents de Modigliani, sinó que era capaç d’imitar el seu estil. Qui diu l’estil de Modigliani diu el de Picasso, Matisse o Fernand Léger. Era un geni fent obres dels altres. No obstant, curiosament, mancava d’obra pròpia, almenys d’una obra pròpia estimable. Es diu que molts museus d’art modern del món tenen obres d’ell amb la firma dels grans de l’època.Hi ha escriptors capaços d’escriure poemes de Lorca i incapaços de crear un vers personal. Jo mateix considero que no faré una paella autèntica fins que em surti com les que feia la meva mare. Assolir una veu original a la cuina implicaria imitar a la perfecció la de la meva progenitora. Mentrestant, vaig assajant amb un altre tipus d’arrossos fins al fracàs final. Cal matar el pare per suplantar-lo, per ocupar el seu lloc, per erigir-se en una còpia perfecta. No hi ha vida fora de la rèplica. Els diners autèntics, els emesos pels bancs centrals, són els més falsos perquè no hi ha res tan fràgil com la garantia de l’Estat. Tots els estats col·lapsen, només cal donar-los temps. Quan cauen, ens adonem que la moneda recolzada per ells mancava de fonament.

Però ens matem pels diners falsos avalats per les autoritats monetàries d’aquí i d’allà. Ens matem per ells i ens maten per ells. Estem, en fi, acostumats a les falsificacions. Per a Plató, el món de les coses (aquell en què vivim o sobrevivim) és una rèplica imperfecta del món de les idees. Prenem per realitat el que no és sinó una ombra de la realitat. A tots els museus hi ha ombres. Un museu en què no n’hi hagi no és museu.