Desena avinguda

Peppa Pig i l’ànima de Franco

És millor creure Casado quan diu que va anar per una badada a una missa per l’ànima del Caudillo. L’alternativa és pitjor

3
Es llegeix en minuts
Peppa Pig i l’ànima de Franco

Cada un es despista com vol o com pot. Les badades són una expressió d’humanitat, ¿qui no n’ha patit? En ocasions, els lapsus diuen més de nosaltres que els nostres encerts o els nostres actes premeditats. De nens, ens despistem i no ordenem la nostra habitació, o oblidem (per badada, és clar) tornar el canvi de la compra al forn. D’adults, ens despistem i no anem al gimnàs, o a la feina convertim la badada en una expressió elevada de la procrastinació. Aquesta setmana, dos líders conservadors europeus, Boris Johnson i Pablo Casado, s’han despistat segons la seva pròpia inclinació i condició. A Johnson, perduts en una intervenció pública el fil de l’atenció i les molles de pa dels papers, li va donar per parlar (i elogiar) Peppa Pig. És el que tenen els elitistes britànics educats a Eton, que, igualets que el Papa Pig, quan els dona per rebolcar-se al fang no hi ha qui els guanyi. A Casado, no obstant, posats a despistar-se, li va donar per aparèixer un 20 de novembre en una església on se celebrava una missa en honor de l’ànima de Francisco Franco.

De tot cor vull creure Casado quan diu que tot va ser una gran badada, que va anar a l’acte religiós per casualitat. Argumenta el líder del PP que estava a Granada amb motiu del congrés del PP andalús, que va decidir anar a missa amb la seva família i que va acudir al temple més pròxim al seu hotel, aleshores l’església parroquial del Sagrario, annexa a la catedral de Granada, a la façana de la qual hi ha una inscripció dedicada a José Antonio Primo de Rivera i on cada 20-N se celebra una cerimònia en què es resa per l’ànima de Franco i tots els Caiguts Per Déu i Per Espanya, així, substantius i preposicions en majúscules, com Déu mana. Vull creure-m’ho, perquè l’alternativa és pitjor: que el líder de l’oposició i del principal partit conservador d’Espanya acudís motu proprio a una missa parar celebrar la memòria de Franco el dia de la seva mort diria molt poc d’ell però també del seu partit i d’aquesta Espanya que, tot i que alguns s’entossudeixin que sembli que de tot fa només un parell de telenotícies, en realitat fa ja gairebé un segle que va patir la Guerra Civil.

Polítics cínics

Notícies relacionades

Boris Johnson, populista d’una peça, pertany a aquella estirp de polítics cínics que un dia conviden a visitar el parc temàtic de Peppa Pig per simular que no saps de què parlen i un altre es carreguen els tractats internacionals amb la mateixa alegria amb què la família Pig salta als bassals de fang. La seva badada provoca un somriure, i fins a cert punt d’empatia, a qui no li agrada Peppa Pig, rostre del Regne Unit més educatiu i educat. No obstant, la badada de Casado, fins i tot encara que ens creguem que va ser un lapsus, ens recorda que al nostre parc temàtic particular es resen misses per l’ànima de Franco, la memòria històrica seria un acudit si no fos tràgic i la Fundació Francisco Franco pot permetre’s el postureig de felicitar el cap de l’oposició per assistir a la missa. Al nostre parc temàtic, en aquest SpainWorld, resulta tan creïble que Casado es despistés com que no, que realment acudís a l’església parroquial del Sagrario a cosa feta. 

Badada o no, el cert és que més enllà d’alguns escarafalls, a Casado anar a aquesta missa no li passarà cap factura. Imaginin, no ho sé, un canceller alemany acudint per casualitat (o no) a un acte en homenatge de Hitler l’aniversari del seu suïcidi al búnquer de Berlín. Massa sovint la societat espanyola també té unes badades i oblits la mar de significatius.