Tensions al Govern Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pressupostos sense Govern
¿Què fan junts dos partits que no se suporten i que tenen com a últim objectiu no la independència que invoquen sinó destruir-se mútuament?
Jéssica Albiach y Pere Aragonès, en el Parlament. /
¿Es pot governar amb algú amb qui estàs en desacord en gairebé tot? Catalunya és aquest país on avui s’experimenta una folklòrica coalició en què dos partits xoquen sistemàticament i frontalment cada vegada que s’arriba a un dilema decisiu. L’última topada s’ha produït amb la negociació dels pressupostos: després de l’anunciat col·lapse amb la CUP, ERC va virar la nau cap als comuns, però Junts la va deixar una altra vegada plantada amb l’argument que era una trobada «política», i el resultat és que s’aprovaran igualment els comptes i en un altre dia decisiu Junts ha sortit de la foto.
La qüestió que és subjacent en aquest nou incident no són els comptes del Govern sinó la precària correlació de forces existents: Junts no vol cap aritmètica que no sigui la del tripartit del 52%, i ERC vol visualitzar que ocupa una posició central des d’on pot parlar o pactar amb tots. En aquesta Guerra Civil permanent hi ha més plans ocults (com el vell odi que es professen els hereus dels convergents i els hereus del PSUC, que es remunta a temps predemocràtics), però el que és substancial és que, una vegada més, els dos socis de Govern se sabotegen mútuament en el moment crucial. Va succeir amb la fallida ampliació de l’aeroport, quan Jordi Puigneró, vicepresident del Govern, va pactar amb el Govern central a l’esquena del seu Executiu un projecte en què les dues formacions tenien visions contraposades. Ha passat amb les eleccions al Consell de la República, legitimades i aplaudides per Junts i ignorades olímpicament per ERC. I va succeir de manera grotesca amb la taula de diàleg, on el desacord sobre la composició va desembocar en una altra sonora absència de Junts. Tot això sense parlar de les friccions que vindran i que ja estan a tocar: preparin-se per als focs artificales quan calgui debatre sobre els Jocs d’Hivern o l’etern projecte del Hard Rock.
El veritable problema de fons és que ERC i Junts van formar govern sobre la mentida que no hi havia cap més alternativa, i a més ho van fer sense intentar definir abans un mínim full de ruta per als pròxims anys. Ara mateix no els uneix res més que una idea feble i vaga sobre la independència, que els dos saben que no és possible ni a curt ni a mitjà termini. El desacord és tan profund com senzill de definir: Junts continua apostant, ni que sigui només de paraula, per la via unilateral, mentre que ERC ja només optarà pel diàleg, la pedagogia i eixamplar la base. Són dues estratègies oposades i a més impossibles de casar. La taula de diàleg, els pressupostos o l’aeroport són només una expressió més de l’abisme que separa les dues formacions independentistes. La pregunta és necessària: ¿Què fan junts dos partits que no se suporten i que tenen com a últim objectiu no la independència que invoquen sinó destruir-se mútuament? És un misteri només explicable pel desig inconfessable del poder. Sí, finalment hi haurà pressupostos, però el que segur que no hi ha és un Govern.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Govern En Comú Podem CUP ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Pressupostos Generalitat de Catalunya Junts per Catalunya
