Coneguts i saludats Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Dues dones
Concita de Gregorio Borràs no va conèixer Margarita Rivière, la periodista en el nom del qual es va instaurar el premi amb què acaba de ser guardonada, però seguint els seus articles a ‘La Repubblica’ es detecta una clara sintonia progressista
La periodista Concita de Gregorio, en ple centre de Barcelona, dimecres passat. /
«El problema apressant que tenim davant de nosaltres és que, per obra i gràcia de la nova realitat virtual, confonem l’art amb el negoci, el futbol amb la religió, la premsa del cor amb la sensibilitat, la vida amb un serial, i als venedors de regenerador capil·lar amb Déu». Aquesta sarcàstica descripció tan actual que podria fer qualsevol analista sobre Meta, el nou projecte de Mark Zuckerberg, és de 1998, és al llibre ‘Crónicas virtuales’ i la va escriure Margarita Rivière.
Va ser una de les primeres dones periodistes d’Espanya. I perquè s’entengués com va trobar la professió als anys 60, entre rialles i laments li agradava recordar que a les redaccions ni tan sols hi havia banys per a elles. Practicant d’un feminisme convençut que mai va abandonar, el 2000 va deixar escrit que «en vista de la nova realitat que es desperta i del programa de les dones, el nou i gran repte del segle XXI són els homes. Homes sense paper, homes malalts de si mateixos, homes en procés de canvi que es resistiran a assumir els nous temps que s’acosten». Aquells temps són avui i Rivière, tristament, no pot celebrar la seva visió de futur apuntada en milers d’entrevistes, articles, reportatges i llibres. Ens va deixar fa 6 anys, tot i que el seu record perdura. La família va avalar un premi amb el seu nom per reconèixer l’excel·lència periodística amb visió de gènere. Dimecres el va rebre Concita de Gregorio Borrás (Pisa, 19 de novembre de 1963).
Filla de catalana i toscà, la periodista i politòloga ha sigut l’única dona directora del diari ‘l’Unità’ entre el 2008 i el 2011. El càrrec la va portar a revelar-se contra l’actitud dels seus companys, que creien que el nomenament era un error del sistema. No pels seus mèrits. Que el rotatiu l’hagués fundat Antonio Gramsci el 1924 no va evitar la protesta del comitè d’empresa perquè, com deia Teresa Pàmies, el comunisme no està exempt de masclisme. El tipus de crítiques que li van llançar marca la distància entre gèneres per la seva vulgaritat, els atacs a la vida privada o les sospites horitzontals: què haurà fet i amb qui per volar tan alt. Per això De Gregorio lamenta que les seves vivències no li permetin dir que no hi ha diferències, com li agradaria.
De Gregorio no va conèixer Rivière, però seguint els seus articles a ‘La Repubblica’ es detecta una clara sintonia progressista quan apunta que «són els homes els qui s’han de posar les piles» en un país, Itàlia, on el sexisme segueix l’ordre del dia i la violència contra les dones s’ha convertit en un problema social enorme.
Amb aquestes credencials no poden estranyar els seus contenciosos amb Silvio Berlusconi, que li va interposar tres querelles que el primer ministre pretenia multimilionàries. Però la justícia sempre va donar la raó a qui simplement exposava el que passava. La corrupció econòmica i moral constant de qui «acostumat a tenir dones amb facilitat, el tornava boig que jo, una dona, estigués en contra seu i li causés problemes».
Interessada en la política catalana, l’atziac 1 d’octubre Concita De Gregorio va acompanyar a votar Carles Puigdemont. Preocupats per la violència policial van tornar junts a Barcelona en el cotxe oficial. Segueix sorpresa que la resposta més freqüent del president a les trucades fora «no ho sé».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
