Si no volies caldo, dues tasses

I això que, amb el pas dels dies, setmanes i mesos, s’han anat omplint de raons, com deia Josep Lluis Nuñéz quan cremava en desitjos de carregar-se Johan Cruyff, per sortir a l’arena i denunciar que els artificis utilitzats per Laporta han acabat despullant, des d’un primer moment, una cosa que era res, fum, simples pressentiments. Repeteixo, per no tenir no tenien ni tan sols previst l’aval, que és el primer (perdó, l’únic) que t’has de plantejar quan medites presentar-te a president del Barça.

De Messi a Alvés

No repassaré perquè no en tinc ganes i ja ho he escrit moltes vegades (recordin que estan llegint l’heretge) tots els temes en els quals Laporta, no només ha canviat d’opinió al llarg d’aquests mesos, sinó que ha dit una cosa i la contrària. Insisteixo, no parlaré d’«allò de Messi, ho arreglo jo amb un ‘asado’» fins al «fitxar Alvés aniria contra la política del planter», que va assenyalar en un d’aquests ‘off the record’ que tant li agraden.

La foto d’ahir, aquesta abraçada efusiva, popular, de Laporta amb Alvés, davant el somriure còmplice de Xavi i la presència, estil guardaespatlles, columnes vivents, de Jordi Cruyff en un costat i Enric Masip a l’altre, és una escena que ni el més futboler dels presidents (als aduladors del president, els encanta recordar que Jan és «molt futboler») s’hauria pogut imaginar en plena campanya electoral.

«¿Escolti, vostè fitxaria Dani Alvés? «¿Joooooooo?, ¡però que diu, home de Déu!». ¡Pam!, aquí hi ha Dani Alvés, el mateix que va aconseguir que Neymar Júnior deixés el Barça per fitxar pel PSG. Però és que poden venir (diuen) també Azpilicueta i fins i tot Thiago (impossible), amb el bonic que seria que tornés Iniesta, que continua guanyant al Japó i, ara que hi ha moguda entre els fisios, fins al meu amic Emili Ricart.

Xavi al poder

Per tornar, fins i tot pot tornar el petit ros arrissat Simons i això que (diuen) el que deixa La Masia (per diners), no torna. ¡Ja!, ara, poden tornar tots. No hi ha pla, ni planificació, ni programa, és el dia a dia.

Notícies relacionades

L'hantavirus i la fragilitat humana

Del barracó a l’excel·lència

Repeteixo, sort té Laporta que Font, que no té com a professió ser president del Barça, cosa que sí que té Jan, no li llançarà mai en cara que, quan ha tingut l’aigua al coll, ha recorregut al seu pla: Xavi Hernández.

I també en això, ens va mentir, ja que tampoc és cert allò que va dir que no ho volia perquè no el veia com a mànager. Xavi ja exerceix de mànager, amb tot el poder del món. Per això se n’ha anat Ramon Planes. Bé, per això i pels frecs que va tenir en el seu temps amb l’actual tècnic culer.