Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les carnisseries que són simulacres de carnisseries
A hores d’ara encara no puc entendre la fixació que la població vegana té pels productes vegans que imiten la carn. Sempre he pensat que si no t’agrada la carn no té cap sentit que segueixis la teva dieta fent veure que sí que menges carn. No fa gaire, una empresa americana –la Unattainable Meals– va patentar unes 'hamburgueses' que sagnaven, amb la introducció a la barreja d’una proteïna que es diu leghemoglobina i que és de color vermell.
És molt probable que es pugui comprar a la Rudy’s Vegan Butcher, de Londres, que va obrir fa un any. O a la Farmers Veggie Butchers, que, de fet, és a Gràcia i no és una carnisseria, sinó un simulacre. Perquè quedi clar, hi ha 'veicon' i 'biutifarra' i 'sobrazada', una brometa la mar de simpàtica. Fets de tofu i soja, per descomptat. En un restaurant de Barcelona, hi ha un plat que es diu 'Nopollastre a la planxa', un nom que podria indicar qualsevol cosa. Un filet de vedella, per exemple, seria un clar exemple de 'nopollastre'. En el fons, tot això em produeix una certa tendresa: és com un retorn a la infància. A aquells massapans virolats en forma de fruites i verdures que cagava el tió. No eren ni pomes ni tomates. Eren massapans camuflats, cony.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
