L’armari de Xavi

El mètode Xavi s’assembla bastant al de la japonesa. El primer pas, diu la guru, és rebutjar el que no es vulgui o no s’hagi d’utilitzar, i en aquests primers dies s’han produït diverses sortides en diferents àrees relacionades amb el primer equip. A partir d’aquí, Xavi ha revisat l’armari i ha vist que té camises molt modernes i alguns bàsics de tota la vida. Li falten abrics de luxe, ara que arriba l’hivern, però ja sap que no se’ls pot permetre. Així que, sabent que li toca treure el màxim rendiment possible d’aquest armari de la roba, potser rescata alguna peça enterrada en el desordre. 

Una vegada penjades les camises i plegats els jerseis, Xavi va intuir que potser li faltava una mica de colorit per trencar la monotonia. Però el mètode Marie Kondo també va triomfar a la caixa del club, així que Xavi tenia dues opcions: quedar-se amb el que té o acceptar la jaqueta que fa un temps lluia com cap altra, però que ara té diversos forats. No hi ha més opcions, se’ls hi posa un pedaç i al carrer.

La realitat és la mateixa

Notícies relacionades

Diferents maneres de llegir un llibre

Habitatge, el vapor de l’olla de pressió

Així que la metàfora ens porta a Dani Alves. L’alegria contagiosa del brasiler pot aportar energia positiva a un vestidor una mica moix, o fins i tot pot contribuir amb la seva experiència al creixement d’alguns joves, però aquesta incorporació ens torna a la realitat. Amb Xavi i sense Xavi, la mateixa. 

L’arribada d’Alves ens il·lustra quin tipus d’incorporació pot tenir al cap Joan Laporta quan diu que planeja reforçar l’equip amb tres fitxatges. I això és el que hi ha, que diria Ronald Koeman. Però ja saben: després de l’ordre, arribarà la felicitat. O això assegura Marie Kondo.