Filosofia i mentides

Diverses dècades després, i després d’un avenç propiciat en gran part pel coratge i la passió dels qui la difonen, la filosofia viu una paradoxa: grans empreses de tot el món, començant per les hipermodernes de Silicon Valley, es barallen per fitxar filòsofs; però l’assignatura perd pes en el nostre currículum escolar. No m’estranya que ensenyants de tot el país hagin posat el crit al cel i convoquin actes reivindicatius, coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia. Un d’ells es diu José Carlos Ruiz. Amb molts trets engegats com a profe d’institut, ara ensenya a la universitat per evitar –diu– «que siguem imbècils»; i recorda l’etimologia de la paraula: «imbècil és qui no té bastó». Autor de ‘Filosofía contra el desánimo’, aquest cordovès que tampoc podria ser confós amb Gasol clama per un cultiu més audaç del pensament crític, que ens permeti transitar per aquesta vida apressada, per l’imperi de la fugacitat. El José Carlos treu foc pels queixals amb el flagrant incompliment del compromís que havien adquirit tots els partits perquè la filosofia tingués un itinerari docent de tres anys, com a mínim. Entenc el seu emprenyament. Però se li haurà de recordar el que va dir Nietzsche: «mentir ja no és res que pertanyi a la moralitat, s’ha convertit en desviació conscient de la realitat». Doncs això: mentiders. I imbècils.