Fitxem Alvés i tanquem la Masia

Hem tardat sis mesos a saber de què anava el projecte de Joan Laporta i la primera gran decisió del nou-vell president és del candidat perdedor Víctor Font. Hem tardat sis mesos a convèncer Xavi Hernández que deixés Qatar (quan estava boig per venir) i ara, als quatre dies, ens assabentem que el seu projecte comença amb la tornada dels 10 manaments, que mai s’haurien d’haver deixat de complir i que Leo Messi i Gerard Piqué es van passar per l’aixella, per acabar ¡Déu! en el suposat, sospitós, terrible fitxatge, perdó, en la tornada de Dani Alves, de 38 anys.

Una altra ‘vaca sagrada’

De debò, seriosament, ¿algú es pot prendre seriosament un projecte així? I no perquè Alves no hagi d’afegir picant a un plantilla avorrida, conformada, ensopida, la meitat de futbolistes de la qual ja han jugat els seus 150 millors partits i l’altra meitat encara ni tan sols els ha somiat. Tenir Alves serà divertit, però és l’avís més escandalós que s’ha llançat sobre les lliteres de la Masia.

Perdó, no només això. Fitxar Alves és creure que el cavaller és de rendiment immediat. ¿Però no estàvem parlant de futur? Ja, sí, però cal guanyar. I guanyar ¡ja! i els nens no garanteixen aquests triomfs. Encara. O això sembla. ¿Però no vam quedar que del que es tractava era de la tornada del puritanisme, del cruyffisme, del 4-3-3, de l’ADN Barça, de recuperar la possessió, la pressió, la velocitat de passada...? No, no, perdó, som novens, a 10 punts del Reial Madrid, a 6 de la Champions, els mateixos que del descens. Cal guanyar.

Laporta. acorralat

Notícies relacionades

L'hantavirus i la fragilitat humana

Del barracó a l’excel·lència

¿A, d’acord, Alves perquè som resultadistes? No entens res, res. Alves ve perquè el demana Xavi. Laporta no el portaria (ho va dir l’altre dia en el seu ‘off the record’ 1.245) perquè la seva arribada ridiculitzaria (enterraria, abaratiria) la idea que ressorgirem sobre les joves columnes de la Masia. Però això tampoc és important. Laporta tampoc estimava Xavi perquè estava verd i aquí està, manant i demanant Alves.

Aquest Barça s’està reconstruint sobre mentides i ‘off the records’ esperpèntics, així que no seria gens estrany que, de sobte, Alves aparegués al Camp Nou amb el seu somriure de dentifrici i provoqués un altre càntic a cor de Laporta i Xavi. Potser en això hi té alguna cosa a veure Arturo Canales, l’agent del mateix Xavi, Piqué, Umtiti i Riqui Puig. Potser. Qui sap. O Alejandro Echevarria. O el germà de Laporta. O la filla de Manana Giorgadze. ¡Ves a saber!