L’egoisme altruista d’Unzué

Quan el 18 de juny del 2020 Juan Carlos Unzué va anunciar que havia fitxat pel Team ELA, un col·lectiu d’unes 4.000 persones en qui les altes i baixes són a l’ordre del dia, es va posar un nou repte per davant.

El seu propòsit és donar a conèixer la malaltia, visibilitzar-la, sensibilitzar els polítics sobre la necessitat d’ajudes per a uns malalts que s’apaguen lentament sense tractament, a les seves cases, necessitats de cures que no moltes famílies poden afrontar. ¡I i tant si està complint amb la seva part!

Diu Juan Carlos que prefereix parlar de conviure i no de lluitar contra la malaltia. La seva veritable lluita és aconseguir que els malalts d’ELA puguin viure amb dignitat.

Asseguren els seus millors amics que és tossut com ningú. Dona fe d’això el seu amic Luis Enrique, company en el futbol i en la bici i testimoni de les seves gestes a la carretera a base de físic, i sobretot, tossuderia.

Aquest tret l’està posant al servei de les seves innombrables activitats. En una setmana frenètica per a ell amb un torneig de golf en benefici de l’ELA, també ha presentat el seu llibre. Juan Carlos Unzué, una vida plena escrit per Ramon Besa, Marcos López i Lu Martín, amb part del benefici destinat a la malaltia. Només en unes hores ja estava sent el llibre més venut a Amazon. Un «tossut» que aconsegueix el que es proposa.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En aquest any i mig que ha passat ja Juan Carlos ha perdut motricitat a les seves mans i mobilitat a les seves cames, necessita fa mesos la seva cadira de rodes. Però va anar a recollir-la amb la il·lusió de qui compra un cotxe nou perquè li permetria «ser independent». Així és Juan Carlos, sempre buscant la part mig plena on qualsevol altre lamentaria la mig buida.

Avança la malaltia i ell continua regalant per on va una lliçó de vida amb un somriure que atrapa. Se sent un privilegiat, explica la seva generositat com a «egoisme altruista» i diu que res del que va viure en la seva carrera esportiva li va donar mai tanta satisfacció com la que sent ara. Per això tots l’estimen, és un imant de felicitat. Anar a veure’l, cada vegada, és un veritable regal.