Escepticisme científic

No obstant, paradoxalment, aquest tipus d’esdeveniment no suscita grans expectatives entre una part significativa de la comunitat científica. Bàsicament, per la pèrdua de credibilitat derivada de la inoperància mostrada a l’hora de traduir en actuacions i resultats concrets els acords i les promeses polítiques efectuades el 2015, en el marc de l’Acord de París. 

En aquest sentit, resulten il·lustratives les dades d’una enquesta publicada a la revista ‘Nature’ a principis d’aquest mes. Aquesta enquesta, enviada, unes setmanes abans de la cimera de Glasgow, a 233 dels 234 autors de l’informe de l’IPCC, va ser contestada de manera anònima per 92 d’ells i les respostes revelen un notable grau d’escepticisme, tant sobre la possibilitat que els líders mundials siguin capaços d’adoptar les mesures necessàries per alentir el fenomen de l’escalfament global, com sobre que els governs locals puguin gestionar les greus conseqüències que se’n deriven. 

En general, les respostes dels científics a l’enquesta evidencien un clar sentiment de pessimisme. Així, el 60% dels investigadors estima que cap a finals del present segle el món haurà experimentat un augment mitjà de la temperatura d’almenys 3ºC respecte al període anterior a la revolució industrial. Una cosa que està molt per sobre de l’objectiu de l’acord de París de limitar l’escalfament global a 1,5-2ºC. Així mateix, el 88% de les respostes afirmen que l’escalfament global constitueix una crisi i gairebé el mateix percentatge de científics es mostren convençuts que els impactes catastròfics del canvi climàtic es materialitzaran en el transcurs de les seves vides. I ja en un pla més personal, prop menys de la meitat dels enquestats afirmen que l’escalfament global els ha conduït a reconsiderar algunes decisions vitals importants, tals com on viure o si tenir fills o no. A més, més del 60% confessa que pateixen episodis d’ansietat, depressió o altres trastorns lligats a la preocupació suscitada pel fenomen del canvi climàtic. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A l’hora de valorar aquest sentiment pessimista, ‘Nature’ adverteix que la seva enquesta no captura el punt de vista del 60% dels autors de l’informe de l’IPCC, cosa que constitueix una important limitació. D’altra banda, la prestigiosa revista recorda que una enquesta revela opinions i no fets científics, aclarint, a més, que els investigadors que van respondre a l’enquesta ho van fer a títol personal, no com a representants de l’IPCC. I, en qualsevol cas, tot i que les respostes dels enquestats evidencien una profunda angoixa, també deixen entreveure alguns senyals que conviden a l’optimisme. D’aquesta manera, més del 20% dels científics participants es mostren confiats que els països aconseguiran limitar l’escalfament global a 2ºC i, fins i tot, un 4% creu que el món podria assolir l’objectiu més ambiciós de limitar l’escalfament a 1,5ºC –un objectiu que, des del mateix moment en què es va firmar l’acord de París, ha sigut catalogat com a inabastable per no pocs acadèmics–. 

Un últim aspecte interessant de l’enquesta és que dos terços dels científics que hi van respondre afirmen estar compromesos en la lluita per l’equilibri climàtic, sigui promovent el coneixement mitjançant conferències, publicacions o vídeos, firmant cartes i peticions, o assessorant demandes davant els tribunals. No obstant, aquesta actitud militant no comporta l’exigència que l’IPCC trenqui radicalment amb la seva actual comesa d’avaluació científica neutral, per implicar-se més directament en l’activisme climàtic. Gairebé el 75% dels enquestats manifesten que l’IPCC ha d’evitar caure en la politització per continuar centrant-se a facilitar al món la millor informació científica disponible per a la presa de decisions.