Govern Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
No deixar ningú enrere
Significa transformar a curt termini, amb l’escut social durant la pandèmia i a llarg termini, com mostren els Pressupostos Generals de l’Estat
El valor transformador de les paraules. La importància de dir i anomenar perquè el que no s’anomena, no existeix. Atrevir-se a anomenar també el que no agrada. El que genera malestar. La crisi. I fer-ho de manera valenta, fent un pas endavant, mirant-la de cara. Perquè només si sostens la mirada a la incertesa pots superar-la. Enfrontar-se a ella arrelada als valors fundacionals de les teves creences, partint d’aquests però atrevint-te també a repensar els plantejaments socialdemòcrates perquè continuïn sent útils per a la majoria social. Combatre la crisi mitjançant la implementació de polítiques públiques per donar resposta a les necessitats de la majoria de la població. De la majoria que més la pateix, que més la pateix. La crisi, les crisis. La del 2008 i l’actual, la derivada de la Covid.
Segons l’Enquesta Financera de les Famílies del Banc d’Espanya, les desigualtats en patrimoni gairebé es van doblar entre el 2014 i el 2017. I davant aquesta dada, tenir clara la prioritat: no deixar ningú enrere. I aturar-nos allà, sí, precisament allà en el «no deixar ningú enrere», i llegir-ho de manera conscient, des de les entranyes, que és on ressonen les veritats, com ens va ensenyar María Zambrano.
«No deixar ningú enrere» està carregat de sentit i sentiment, de valors i ideologia. Perquè no deixar ningú enrere posa al centre el valor del col·lectiu, del públic. Perquè és precisament el públic, l’Estat, cosa que ens ha sostingut com a comunitat durant aquesta pandèmia, i ha de continuar fent-ho en l’escenari post-Covid.
Notícies relacionadesNo deixar ningú enrere significa no només gestionar si no transformar, i fer-ho a curt termini, construint l’escut social durant la pandèmia (ertos, suspensió de desnonaments, garantia de subministraments...), però fer-ho també, i sobretot, a llarg termini, a nivell estratègic, com mostren els Pressupostos Generals de l’Estat: garantia d’ingressos per combatre la pobresa estructural mitjançant l’ingrés mínim vital, la reforma de les pensions, l’increment de l’SMI, la protecció de la infància, el reimpuls a l’atenció a la dependència, per revertir les retallades realitzades pel Partit Popular. I com mostren també els fons de reconstrucció europea, en els quals Espanya ha apostat per la revisió del model d’atenció de dependència, mostrant una vegada més la gallardia d’aquest Govern, al fer front al principal problema que ha patit el nostre país durant la pandèmia: l’atenció residencial de la nostra gent gran. Perquè només si mires la realitat de cara pots entendre-la, pots combatre-la. Amb valentia i amb voluntat reformadora, posant al centre de l’agenda política, únicament i exclusivament, les necessitats de la ciutadania, sense buscar rèdits electorals, per no deixar ningú enrere.
El Govern d’Espanya ha treballat i continuarà treballant incansablement per acompanyar la ciutadania, especialment la més vulnerable, amb la mirada fixa a no deixar mai ningú enrere. Sempre, sempre, al seu costat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
