Nova masculinitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El masclisme quotidià

Viure amb por és no viure. La por és una paparra que absorbeix la llibertat de moltes dones en la seva tasca diària

2
Es llegeix en minuts
El masclisme quotidià

S’explica que els homes tenim un problema amb el masclisme. És cert. Deixin-me que em refereixi, en aquest cas, al denominat com a masclisme passiu o quotidià, que va referenciar Laura Bates. Perquè el que és masclisme violent, és violent, i rebutjat d’entrada per la majoria, a excepció d’algun cràpula. En aquest cas parlo del que deambula per la nostra realitat, que envolta l’home sense que aquest s’ho sacsegi de sobre com les puces i que moltes vegades és l’avantsala del violent.

És un masclisme que està en les converses, en algunes frases soltes, en els acudits, en les mirades innocents, però de superioritat, en les relacions professionals o en les familiars.

Aquest és un debat que l’home té perdut d’entrada. Tot i sent el culpable, no sap transmetre la seva percepció o defensa, ni un punt de vista referit a aquesta nova masculinitat en què militem molts.

No obstant, m’atreveixo a intentar procurar idees que puguin servir per entendre-ho tot millor. Una cosa són les evidents injustícies de gènere, sobretot en espais professionals, i l’altra la sensació de por que pot tenir una dona a anar sola pel carrer. Parteixen del mateix problema, el masclisme, però una es descriu millor que l’altra.

Pot ser que en les grans corporacions no existeixi de forma tan flagrant, com s’observa en mitjanes i petites empreses, però és evident que la bretxa salarial entre homes i dones existeix i hauria de ser perseguida judicialment.

L’altra és la por. A la meva família s’explicava que l’avi va morir, després de la Guerra Civil, de por perquè cada dia li deien que aquella nit el vindrien a buscar per anar de passeig. Cada sopar va creure que era l’últim. Doncs va morir abans.

Notícies relacionades

Escrivia Esther Vera en el seu article de diumenge a l’‘Ara’, sobre els homes i el masclisme, que «viure amb por no es pot normalitzar socialment». Afegeixo, viure amb por és no viure. La por és una paparra que absorbeix la llibertat de moltes dones en la seva tasca diària.

Com proposa Vera, soc el primer que canvio de vorera perquè una dona no se senti violentada sentint passos al seu darrere. Però el treball és que ningú se senti intimidat per sentir caminar al seu darrere. I això és tasca de tots, tot i que en aquest article surti perdent.

Temes:

Masclisme