Encara bo que estava verd

A la neteja que Laporta i Ferrán Reverter han fet als despatxos del club i a les altes instàncies de l’‘staff’, ha seguit, des del primer dia, des de primera hora (les 08.35 del matí d’ahir), el tsunami promogut per Xavi Hernández a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. És evident que Xavi té tot el dret del món d’arribar amb el seu equip i algun familiar, ¡faltaria més!, ja que ve al rescat d’un moribund i ha de fer-ho amb aquells ajudants dels quals es fia.

Un autèntic caos

Però... la primera impressió i, sens dubte, el nou ‘mister’ no ha tractat de dissimular-lo en cap moment, és que tot, tot, s’estava fent horriblement malament i, sobretot, que no hi havia codi, ni disciplina, ni pauta, ni programa, ni rigor, ni cap exigència. Xavi no va dubtar un sol segon (i ni en una sola resposta va deixar de recalcar-ho) a denunciar que allò era ‘la casa de Tócame Roque’, una llegendària vivenda madrilenya populosa, desgavellada i faceciosa, situada al final del carrer de Barquillo, al barri de Justicia, que va inspirar diverses peces del teatre musical més castís i que va quedar immortalitzat en la literatura, la pintura i el refranyer.

I, ¡compte!, perquè en aquesta casa i/o vestidor, on el regidor no era cap altre que Leo Messi, el que sempre va negar tenir poder allà, Xavi mira ara, no només de posar ordre, sinó disciplina. No és estrany, doncs, que ahir arribessin tots gairebé dues hores abans de l’habitual. Tampoc que Gerard Piqué s’hagi esborrat de la presentació de la Davis Cup by Rakuten Finals, que presidirà, el pròxim 18 de novembre (¡vaja, dos dies abans que es jugui el derbi!), Isabel Ayuso i José Luis Martínez-Almeida, el nou amic del marit de Shakira, l’alcalde de l’elogiat Madrid (per Piqué).

Primer, guanyar

Notícies relacionades

En campanya contra Sánchez

¿Hi ha algú allà per frenar Trump?

No sé si és bo, la veritat, que Xavi aterrés al Camp Nou amb la sana (i única) intenció d’augmentar la il·lusió en la ‘gent blaugrana’. Molt segur ha d’estar per cantar i pregonar a cor, micròfon en mà, aquesta eufòria amb el president que va afirmar que estava «verd» i que, abans d’asseure’s a la banqueta del Camp Nou, li aniria bé un anyet a la banqueta del Johan Cruyff. És evident que sent home de consens, sent de la casa i tenint un dels ‘lobbies’ periodístics més poderosos de la ciutat, ningú li tossirà en els pròxims mesos.

No és per comparar ¡¡¡sisplaaaau!!!, però recordo que quan Michel es va fer càrrec del Getafe, el juny passat, va concedir una entrevista a ‘Marca’ el titular del qual va ser: «Vull que el meu Getafe moli». Està bé molar, que dirien els puristes, però, ara, es tracta de guanyar. De moment.