El nou entrenador blaugrana

En mans de Xavi Hernández

La directiva i l’afició fien el futur de l’equip en l’encert de l’exjugador, però serà necessària una tasca de reconstrucció que no depèn estrictament d’ell

3
Es llegeix en minuts
En mans de Xavi Hernández

Jordi Cotrina

L’escenografia de la presentació de Xavi Hernández com a nou entrenador del Barça ja dona una idea de l’ansietat perquè triomfi una aposta esportiva que arriba després de múltiples i complicades negociacions. El retorn de Xavi té a favor la seva connexió decidida amb el que s’ha anomenat l’ADN blaugrana. És a dir, seguint la trajectòria que va de Johan Cruyff a Xavi, passant per Pep Guardiola, la solució d’un exjugador que passa a ser el màxim responsable tècnic, amb la voluntat de reverdir els avui gairebé oblidats èxits esportius i amb un estil de joc atractiu i guanyador. Quan el 2008 Guardiola va agafar les regnes de l’equip, l’acte va ser discret, gairebé en la intimitat. L’arribada aquest dilluns de Xavi s’ha portat a terme a la gespa del Camp Nou, amb la graderia de tribuna plena d’aficionats que corejaven el seu nom i amb un «Ben tornat» com a teló de fons per a la posada de llarg de qui ha de capitanejar la malmesa nau culer.

Xavi Hernández, que va deixar de ser jugador blaugrana el 2015, té a favor seu la seva experiència al vestidor i en el terreny de joc i a més compta amb un aval gairebé únic al món del futbol: haver sigut campió mundial i dues vegades campió d’Europa amb la selecció espanyola. Un autèntic mite del Barça que arriba amb una escassa motxilla com a entrenador, poc més de dos anys a Qatar, després d’haver acabat en l’emirat la seva etapa com a centrecampista. Més enllà dels tòpics habituals i de la simbologia inherent al retorn d’una llegenda (amb 8 lligues, 3 copes del rei, 6 supercopes, 3 champions, 2 supercopes d’Europa i 2 mundials de clubs), les paraules més utilitzades pel nou entrenador han sigut «ordre, normes i exigència» en un projecte que ha d’obtenir resultats «a mitjà i llarg termini», però que també exigeix una mentalitat guanyadora immediata. Això és el que el barcelonisme espera de Xavi, tot i que és evident que arriba en un dels moments més crítics del club, en àmbit institucional i futbolístic. El nou entrenador, de Terrassa, va declarar que toca «remar a tots en la mateixa direcció» i Laporta va treure pit de la seva bona relació amb el nou míster, tot i que ja se sap que no figurava entre les seves preferències i que Xavi va apostar abans pel candidat Víctor Font que per l’actual president.

Després d’haver sigut temptat per l’anterior directiva i d’haver sonat reiteradament com a recanvi a la banqueta, Xavi Hernández arriba amb les idees clares, tant en l’aspecte esportiu com en d’altres no menys importants, com el de l’exigència als professionals i l’adequada preparació física, amb alternatives de la seva confiança provinents de l’‘staff’ que ja el va acompanyar a Qatar.

El fitxatge de Xavi ve precedit de la polèmica pel pagament de la clàusula de rescissió (cinc milions d’euros) al seu anterior equip, l’Al-Sadd, que Laporta no va voler especificar com s’ha portat a terme, i per la quantitat que s’ha d’abonar a Koeman per la seva liquidació. Són 37 milions en liquidacions i clàusules a pagar a quatre entrenadors des de principis del 2020 amb l’acomiadament de Valverde. Un detall més que ens parla de l’erràtica política del club. Tot s’oblidarà si Xavi acaba triomfant. Si aquest dia, com ha declarat Laporta, acaba «marcant la història del club». El president i l’afició posen el seu futur en mans de l’entrenador, però caldran moltes coses, a més d’il·lusió, que no depenen d’ell: la directiva haurà de prendre decisions encertades en la necessària reconstrucció d’una plantilla i uns comptes trontollosos i sobretot armar-se de paciència perquè aquest projecte sigui el d’un Barça triomfant.