Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Estem a temps d’aturar l’escalfament mortal de la llengua?
Com si es tractés de l’agenda climàtica, hem avançat irremeiablement cap a l’extinció del català
Segons les dades fetes públiques per Educació, l’ús del català a les escoles i als instituts ha descendit de manera alarmant en els últims 15 anys. Els alumnes el parlen menys entre ells i, a classe, els professors també el parlen menys, i els alumnes parlen menys català quan parlen amb els professors. Xifres esgarrifoses i reflexions. Ara hi ha més interacció i, a l’haver-n’hi més, la llengua que, a poc a poc, s’imposa és l’habitual entre l’alumnat, és a dir, el castellà. Hi ha qui pensa que una actitud derrotista no ajuda gens i cal ser menys apocalíptic perquè encara hi ha una llengua viva. I les propostes de l’administració no se sap ben bé on ens portaran, un pla de xoc que torna a ser una de contundent (i vaga i errant) declaració d’intencions.
Hi ha una realitat incontestable. Fa 30 anys, al llibre ‘El futur de la llengua catalana’ es marcava el llindar del 2040 com a data límit per a la pervivència del català si no s’hi posava remei amb urgència. Des d’aleshores, com si es tractés de l’agenda climàtica, hem avançat irremeiablement cap a l’extinció. ¿És un fat ineluctable o encara som a temps d’aturar l’escalfament mortal?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
