Por de l’escassetat i l’apagada

Poques coses s’estenen tan ràpid entre la població com una alarma. I si té caires apocalíptics, encara més. Aquests dies conflueixen dues grans pors, de naturalesa diferent, però que se superposen: el d’un desproveïment generalitzat i el d’una gran apagada. En els dos casos, la perspectiva de quedar-se sense productes i serveis bàsics genera una lògica preocupació social. Si seguim el que ens asseguren els nostres governants i els sectors implicats, hem de descartar el pitjor dels escenaris: hi ha una xarxa de seguretat perquè no ens falti l’indispensable. Per tant, tranquil·litat. No obstant, en aquest bombardeig d’advertències de caresties diverses, algunes d’elles tenen una base certa. I s’afegeixen a notícies que ja estan passant, com la falta de xips i de matèries primeres o la crisi energètica. Una informació veraç i contrastada és la millor arma per saber discernir què està passant en realitat i davant què cal estar preparats.

En el cas del desproveïment de subministraments, és veritat que fàbriques de tot el món pateixen retards de proveïdors que afecten la producció. Hi ha un coll d’ampolla als contenidors de mercaderies que alenteix el comerç mundial. I la demanda supera de molt l’oferta, perquè el consum s’ha reactivat més ràpid que la capacitat de producció després de l’aturada per la pandèmia. Això encareix els preus, que s’acabaran traslladant al consumidor final, que ja està experimentant els efectes de la pujada de les tarifes de l’energia. Els països i els organismes econòmics vigilen la inflació (que a Espanya va ser del 5,5% a l’octubre) per adoptar, si cal, noves decisions en política monetària. A les portes del Nadal, les companyies estan intensificant les seves compres per tenir prou estoc, és possible que s’esgotin els productes estrella més demanats, però no es veuran prestatges buits, asseguren. L’escassetat de subministraments afectarà més la butxaca del consumidor que un autèntic desproveïment.

La hipotètica gran apagada també és gairebé impossible. O almenys, en els termes extrems en què la presenten els més propensos al catastrofisme. Àustria va despertar l’alarma quan va instar la població a preparar-se per a un col·lapse elèctric indefinit. Una cosa que podria passar en anys. A Espanya, tant la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, com Red Eléctrica Española (REE) han assegurat que el subministrament elèctric està garantit. I nombrosos analistes del sector coincideixen que el sistema està preparat per respondre davant qualsevol fallada imprevista. Però l’alerta sobre una apagada cala en un consumidor sensible a les notícies sobre energia, en un moment que els preus de l’electricitat i el gas estan pujant i tornaran a afectar la seva butxaca. No es preveu una normalització fins a la pròxima primavera.

Després d’una pandèmia en què s’han viscut situacions que semblaven tretes de la ciència-ficció, és més difícil que la gent descarti per improbable un nou episodi de gran afectació. També a principis del 2020 es parlava d’infodèmia (sobreexposició informativa) per rebaixar la gravetat de les amenaces del coronavirus. És raonable que el ciutadà procuri protegir-se de perills futurs, sense que la por domini la raó, per a la qual cosa és imprescindible combatre els rumors i notícies falses mantenint un bon criteri informatiu i bons mitjans.