Abusos sexuals Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pederastes i víctimes en teràpia
En les teràpies, els que han patit abusos poden posar en paraules d’adults les vivències que es van mantenir ocultes de nens i obrir així habitacions tancades per la vergonya i la ràbia
Llegir els fragments del diari íntim del pederasta Víctor P., professor de la Salle Bonanova, que ha publicat EL PERIÓDICO provoca esgarrifances. En els seus manuscrits, en ocasions el Mario confessa la seva atracció cap als nois, com un turment interior. En d’altres, relata els seus jocs al llit, confonent-los amb una relació amorosa entre adults. En algun altre passatge, sense cap pudor, tracta els adolescents com simples objectes sexuals: quan l’avorreixin, els canviarà per d’altres. Víctor P. va amenaçar les seves víctimes fins i tot amb la mort perquè no revelessin el secret.
Sentir atracció sexual pels nens i adolescents (pedofília) no comporta inequívocament passar a l’acte (pederàstia). Existeixen, a més, pederastes que no són pedòfils; les seves accions constitueixen simples abusos de poder. També n’hi ha d’afligits per alguna psicopatia, descriu la psicòloga i sexòloga Emma Ribas. Al darrere de trastorns alimentaris, relacions tòxiques o d’una activitat sexual compulsiva, es poden trobar víctimes d’abusos que ‘desconnecten’ dels seus cossos. També hi ha dones pederastes. La teràpia els ajuda a resignificar la seva sexualitat.
A l’associació ‘Àngel Blau’, el suport terapèutic es dirigeix tant a pedòfils, com a víctimes. L’entitat segueix els passos de la que, a França, el 1988, fundés Latifa Bennari, que de nena va patir abusos.
Notícies relacionades«Jo vaig ser víctima d’un abusador que no era pedòfil», m’explica una persona de l’associació, que encara no està preparada per deixar l’anonimat. En una mateixa taula de treball, en els ‘grups de paraules’, les víctimes d’abusos poden posar en paraules d’adults les vivències que es van mantenir ocultes de nens, i obrir així habitacions tancades per la vergonya i la ràbia. Es genera un efecte mirall. Si els abusadors empatitzen amb les víctimes dels abusos, podran modificar el seu objecte de desig sexual i connectar el seu plaer amb persones adultes. Si no ho aconsegueixen, afegeix la meva interlocutora, que es facin monjos budistes; perquè a un nen no se’l toca.
N’hem de parlar. La dinàmica del secret és terrible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
