Penes independentistes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Pau amb guerra

ERC i JxCat semblen haver arribat a una entesa que permet que els seguidors d’uns tirin a matar contra els altres mentre al si del Govern ni es planten cara

1
Es llegeix en minuts
Pau amb guerra

ACN / GUILLEM ROSET

Pau intramurs del Govern i guerra sense treva en tot el paisatge circumdant. Vet aquí la nova entente entre ERC i JxCat. Mentre els altíssims, els alts i els minúsculs càrrecs dels dos partits van xumant a duo de la mateixa mamella amb total companyonia i placidesa, les hosts dels uns tiren a matar contra els altres. La llet que alimenta els dos partits és la mateixa, aquest líquid desnatat del poder vicari de la Generalitat. Però els de Junts fan escarafalls perquè la troben amarga, aigualida i repugnant, mentre els d’ERC la consideren tan dolça que gairebé s’obliden de l’autèntica llet, la que brollaria inestroncable, espessa i abundantíssima si aconseguissin l’objectiu.

Notícies relacionades

Per dissimular tanta benaurança governamental ens distreuen amb expectatives tan contraposades com quimèriques. ERC espera bons i beats resultats d’una taula de diàleg que tan sols garanteix quietud. Junts no deixa de fer passes fermes i decidies cap a la independència sobre una cinta que va en direcció contraria. L’immobilisme és idèntic. L’acord sobre el català a l’audiovisual és la millor excusa, atrapada al vol, que els de Junqueras han trobat per justificar el vot a uns pressupostos que de fet obeeix tan sols a la llei del mal menor. Llei que els de Puigdemont neguen segons el principi proclamat però no exercit de les avantguardes decidides a tirar pel dret. ¿Com s’ho fan, més ben dit, com ho fan veure?

L’exvicepresident Josep Costa s’ha ficat a l’orla dels santificats pel martirologi sense el més mínim risc. Declara que la seva detenció vista i no vista és il•legal però es posa com a exemple de com cal plantar cara. L’estrateg de la confrontació intel•ligent, per part seva, proclama que tornarà a Catalunya i aixecarà la suspensió de la DUI. Puigdemont podria fer-ho en l’orde invers, que resultaria més expeditiu, primer declara la independència i tot seguit torna aclamat per les multituds. Tan inversemblant és una cosa com l’altra però queda més guerrer, menys impotent, no més creïble, tal com ho diu.