La malèvola arma política de la llengua

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

03 de de novembre del 2021. 13:39

0 Comentaris

La Constitució estableix que el català és una llengua espanyola. No ho diu amb aquestes mateixes paraules, però ho diu. I també parla de les «diverses modalitats lingüístiques», per referir-se a les llengües que es parlen en el territori on la Constitució regeix. Molts lingüistes no estarien d’acord ni en la definició ni en l’ús d’aquesta classificació de la llengua, en aquest reduir la llengua a una frontera administrativa, però ara parlem de lleis i obligacions. I la Constitució parla de «riquesa», de «respecte», de «patrimoni cultural» i de «protecció». Per això mateix és sorprenent, lamentable i trist que hi hagi veus que contemplen la reivindicació de quotes per al català en el món audiovisual com una espècie d’atac «identitari», una lluita aferrissada per l’exclusió que ells anomenen «nacionalista». Aquestes veus, que són de la dreta espanyola, farien bé de llegir la Carta Magna, i tampoc estaria de més que la llegissin tots els altres. El problema de fons (més enllà de la molt precària situació de la llengua) és que el que hauria de ser un deure patriòtic, en un estat no pas federal, sinó simplement respectuós amb les seves pròpies lleis, es converteixi en una malèvola arma política.