Deslegitimant la Generalitat en nom de la república

Puigdemont i els seus independentistes hiperbòlics han descobert que és molt més fàcil destruir les institucions nacionals autonòmiques que doblegar la voluntat d’un Estat democràtic. Així, per quan l’autogovern català sigui una paròdia, el Consell per la República podrà guiar sense impediments la llarga marxa cap a qui sap on. És un pla tan senzill com irresponsable. I té la seva versió b: si no s’aconsegueixen els seus propòsits de desgast institucional per la resistència dels republicans a malbaratar el Govern que un dia va presidir el mateix Lluís Companys, llavors serà el moment de fer cas de la visió de Jordi Cuixart de «tornar-ho a fer i fer-ho millor», assegurant-se un nou 155 que concedeixi tot el protagonisme als atrinxerats a la Casa de la República.

Els dirigents d’ERC cometrien un error si desdenyessin l’elecció d’una assemblea de representants del Consell per la República per considerar-la una opereta, un exemple més de jugada mestra perpetrada a partir de la candidesa d’uns seguidors àvids d’esperança. Certament el Consell per la República és tan sols una entitat més del moviment independentista; però en aquest cas adornada amb tota la fanfàrria pseudoinstitucional per exercir de contrapès a les legítimes institucions catalanes i per desacreditar els avanços que pugui reportar el pragmatisme dels republicans.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Per a ERC no està resultant senzill trencar amb els seus camarades del 2017, actuals socis de Govern, fins i tot sent cristal·lina la intencionalitat de l’envolupant de caràcter emocional i absurdament èpica impulsada per Waterloo. Amb aquests dubtes juga Puigdemont per edificar pas a pas un govern en l’exili que presenti el Govern català com a còmplice de l’Estat quan així els convingui. Per contrarestar la maniobra, els republicans només compten, en realitat, amb la predisposició del Govern de Pedro Sánchez.

El president Sánchez (i el PSC) tenen un catàleg d’ofertes per a la Generalitat en el qual no figura la república independent. Al marge d’aquest inconvenient, tot seran facilitats per a ERC. És el cas de la llei de l’audiovisual, posada amb safata de plata amb prou antelació per detectar-hi la inexistència d’una quota de protecció del català (del gallec i l’eusquera), de tal manera que el seu grup parlamentari s’apunti un èxit polític incontestable al reparar un oblit tan gran, alhora que justifica el recolzament als Pressupostos. Aquesta és la política que incomoda Puigdemont, el seu consell i la seva assemblea de representants.