Aliances transcontinentals Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La internacional de Vox

El conglomerat del partit ultra intenta posar les bases d’un marc ideològic global important i exportant idees per a les «guerres culturals» contra l’esquerra

3
Es llegeix en minuts
La internacional de Vox

OSCAR DEL POZO (AFP)

Santiago Abascal i dirigents de Vox estan travant nombrosos contactes amb polítics d’Amèrica Llatina en vistes a articular una estructura estable, el Fòrum Madrid, una pretesa resposta a l’esquerranisme del Fòrum de São Paulo i del Grupo de Puebla. Els fonaments d’aquesta aposta remeten a la tardor de 2020. El setembre d’aquell any el partit va crear la Fundació Disenso, que el 12 d’octubre –Dia de la Hispanitat– va llançar el diari ‘La Gaceta de la Iberosfera’ per presentar «la batalla cultural a l’esquerra a nivell internacional». I el dia 20 va publicar la Carta de Madrid, un document programàtic «contra l’avenç del comunisme» que comptava amb l’adhesió d’alguns polítics importants, com Eduardo Bolsanaro (fill del president brasiler) i el xilè José Antonio Kast. Aquest 2021, representants de Vox van viatjar a Bolívia per donar suport a la presidenta Jeanine Áñez; van assistir a l’Equador a la presa de possessió del seu president Guillermo Lasso; es van entrevistar amb Keiko Fujimori al Perú; el mes passat, Abascal va anunciar la creació de l’esmentat Fòrum a Mèxic, amb el suport de parlamentaris del país. I la celebració de Vox a Madrid el 9 i 10 d’octubre (Viva 21) va rebre un vídeo de suport de l’exmandatari colombià Andrés Pastrana, que presideix la Internacional Demòcrata de Centre (un dels seus vicepresidents és Pablo Casado). Aparentment, doncs, el projecte voxista avança vent en popa.

El partit obté tres rèdits clars del mateix. En primer lloc, el seu eco mediàtic internacional li aporta una publicitat gratuïta impagable. En segon lloc, li permet presentar-se com un actor internacional rellevant en contrast amb el seu recolzament electoral (15%), molt allunyat del partit magiar Fidesz (48.5%) i del polonès Llei i Justícia (PiS, 41%). En tercer lloc, Vox esdevé una oficina transcontinental d’enllaç, ja que connecta un ampli espectre de la ultradreta europea amb un altre d’Amèrica, que inclou des de Bolsonaro fins al senador republicà Ted Cruz. Alhora, l’adscripció de Vox a Estrasburg al grup de Conservadors i Reformistes Europeus (CRE, liderat pel PiS) i la seva bona sintonia amb Viktor Orban (líder de Fidesz que al març va deixar el grup Popular) el situen en bona posició si finalment les forces ultradretanes superen la seva divisió entre el CRE i Identitat i Democràcia (que reuneix diputats lepenistes i de la Lliga de Salvini, entre d’altres) i conflueixen en un sol grup, ja que Vox pot ser el seu interlocutor amb forces d’Amèrica. 

La importància de la «Iberosfera»

Notícies relacionades

Vox ha modernitzat un mite tradicional de la ultradreta, la Hispanitat, amb el neologisme Iberosfera. La seva Fundació Disenso vincula així els dos conceptes: «Podem parlar de la Hispanitat com una unitat que ens reuneix a tots els iberoamericans, inclosos aquí portuguesos, espanyols i andorrans». Assenyala que «la Iberosfera vindria a ser la continuació, en termes de cooperació i intercanvi [...] d’actors polítics i culturals, del perpetu intercanvi d’interessos i valors que constitueixen la Hispanitat». Malgrat tot, Vox difereix de la ultradreta precedent, ja que aquesta ha adoptat una posició bel·ligerant contra els EUA que va entroncar amb la pèrdua de Cuba i les Filipines el 1898. Així, el 1996, la revista ‘Fuerza Nueva’, malgrat la dictadura de Fidel Castro, afirmava que «no s’han [...] d’emparar els interessos del veí [EUA] per arrabassar-li [a l’illa] les seves senyes d’identitat». I el 1997, un grup falangista fins i tot va reivindicar el Che Guevara com a «exemple de servei total a la comunitat hispanoamericana». Vox projecta ara un gir atlantista que li proporciona un ampli camp de joc, ja que pot dialogar amb el trumpisme, però també inclou l’univers lusità, que incorpora el bolsonarisme.

En suma, el conglomerat voxista (el partit, Disenso i la seva ‘Gaceta’ o l’editorial afí Homo Legens) intenta vertebrar una «internacional d’ultranacionalistes» i posar les bases d’un marc ideològic global important i exportant idees. En aquest últim aspecte la formació podria tenir un influx intel·lectual significatiu a l’oferir un arsenal d’arguments per a les «guerres culturals» contra l’esquerra. Per aquesta raó, l’eventual llegat ideològic d’aquesta etapa de Vox podria transcendir el de la seva acció institucional, però només el temps ho dirà.