Ucraïna, Gernika i la Guerra Civil

El bombardeig de Gernika, amb 5.000 habitants, va passar la tarda del dilluns 26 d’abril del 1937, dia de mercat, va durar unes tres hores i el va efectuar la Legió Còndor germànica (amb participació italiana). Segons el seu cap d’Estat Major, Wolfram von Richthofen, l’urbs va ser «assolada». Les circumstàncies de l’atac són imprecises i els historiadors Josep Solé i Sabaté i Joan Villarroya (a ‘España en llamas’, 2003) van estimar que entre 37 i 40 aparells van llançar bombes explosives i incendiàries. Van destruir 271 edificis (el 74,4% del total) i pot ser que matessin entre 250 i 300 persones, tot i que les xifres oficials van al·ludir a 1.645 i el 2017 l’historiador Xabier Irujo les va elevar a més de 2.000. Encara es debat si la responsabilitat última de la matança ha de recaure en l’exèrcit franquista (ja que va demanar als alemanys que ataquessin l’urbs per ser un encreuament de comunicacions i produir armes) o en l’aviació alemanya (que va justificar la destrucció causada amb l’escassa visibilitat regnant). S’ha deliberat també sobre l’objectiu real de l’agressió (experimentar tècniques militars, desmoralitzar la població o tallar comunicacions). Després del bombardeig, el bàndol franquista va voler desvincular-se dels fets i la seva propaganda els va atribuir a «rojos biscaïns i dinamiters asturians», cosa que recorda la maniobra del Kremlin, denunciant les morts de Butxa com un «monstruós muntatge» anti-rus. 

Notícies relacionades

Imatges satel·litàries mostren cadàvers a Butxa de fa setmanes i contradiuen la versió russa

Naturgy: no tots els fons són iguals

Aquest record de Gernika convida a traçar paral·lelismes entre la Guerra Civil i la contesa d’Ucraïna. El primer és que aquesta última té una dimensió fratricida, donats els vincles de tot tipus entre ucraïnesos i russos. El segon és la crida constant de Zelenski a tercers països perquè s’impliquin a Ucraïna, cosa que recorda com la política de «no intervenció» a Espanya de les democràcies europees el 1936 va actuar en detriment de la República, davant l’ajuda d’Itàlia i Alemanya al bàndol rebel (que va consolidar les ambicions d’aquestes potències). El tercer, és l’afany de Zelenski d’assimilar la contesa d’Ucraïna a una pugna entre democràcies i règims autoritaris (tesi reforçada pel recolzament al Kremlin de la Xina i països com Hongria). Zelenski ja va llançar aquesta idea al març: «Estem lluitant per la nostra independència, per la llibertat i per la igualtat per a tot el continent». Això rememora com la nostra Guerra Civil va ser percebuda de manera similar a nivell mundial. El quart, aprofundint en aquesta analogia, és l’afluència de voluntaris multinacionals a Kíiv, que recorda els que van nodrir les Brigades Internacionals de la nostra contesa. Finalment, no està de més afegir que l’al·lusió de Zelenski a Gernika ha tingut un efecte inesperat a Vox, a les files i entorn del qual no faltaven simpaties per Putin abans de la invasió d’Ucraïna. La menció a la ciutat basca no ha entusiasmat el seu líder, Santiago Abascal, i ha apuntat que «potser hauria sigut més encertat parlar de Paracuellos (on els predecessors de Putin van assajar el genocidi)». La seva declaració, en el fons, reflecteix fins a quin punt la Guerra Civil encara habita en la nostra cultura.

En suma, la menció de Zelenski a Gernika demostra com la conflagració del 1936, gairebé 90 anys després del seu inici, encara ofereix un poderós marc simbòlic al traçar línies de fractura política nacionals i internacionals.