Procés interior Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El volcà català

Que les energies renovables necessiten espai és una realitat incontestable, però caldrà filar molt prim per no generar incendis socials que es puguin descontrolar

1
Es llegeix en minuts
BI02. Durango (Vizcaya), 21/07/04.- Vista del parque eólico situado en el monte Oíz de la localidad vizcaína de Durango, que hoy ha sido inaugurado. El parque está dotado de 30 aerogeneradores con una potencia total de 25,50 MW, y abastecerá cada año a 65.000 hogares con energía renovable y limpia. EFE/LUIS TEJIDO

BI02. Durango (Vizcaya), 21/07/04.- Vista del parque eólico situado en el monte Oíz de la localidad vizcaína de Durango, que hoy ha sido inaugurado. El parque está dotado de 30 aerogeneradores con una potencia total de 25,50 MW, y abastecerá cada año a 65.000 hogares con energía renovable y limpia. EFE/LUIS TEJIDO / LUIS TEJIDO (EFE)

Aquestes setmanes, amb tot l’embolic de La Palma, hem après que la paraula tremor té una accepció en lèxic volcanològic que defineix la circulació de fluids pel subsol, ja sigui magma, gasos, aigua o cendres, que provoquen tremolors a la superfície. No em sembla una mala metàfora per descriure la connexió (¿o és desconnexió?) entre els nostres dos països: l’urbà i el rural. L’altre dia, a ‘Aquí, amb Josep Cuní’, parlàvem dels pobles petits que ja no tenen sucursals bancàries, ni tan sols caixer automàtic. L’escola i el centre de salut els van perdre fa temps. I de la tan esbombada revolució tecnològica, la connexió a Internet i la cobertura telefònica, diguem-ne que les he vist més ràpides. Massa greuge acumulat per empassar-se sense més ni més una nova factura: la de la transició energètica. Així que compte. Que les energies renovables necessiten espai és una realitat incontestable, però caldrà filar molt prim per no generar incendis socials que es puguin descontrolar; per això el decret aprovat per la Generalitat, si el col·loquéssim en un tauler d’escacs, diríem que és un moviment defensiu. S’endureixen les condicions per instal·lar parcs renovables, s’apel·la a la complicitat veïnal com a requisit, però que ningú s’enganyi: caldrà prendre decisions. I algunes seran impopulars. Llavors li tocarà el torn a la pedagogia.

Notícies relacionades

El cas de l’alcalde de Jorba, David Sánchez, em sembla paradigmàtic: té el resultat d’un referèndum en el qual els seus veïns li diuen clarament que no volen sentir a parlar de parcs renovables, però ell no descarta res i apel·la al bé comú. No sé com li anirà en les pròximes eleccions, però a mi –que no el conec de res– el seu discurs em va semblar honest i possibilista. ¡Tot i que Cuní el va pressionar! Resumint: això que a Catalunya anomenem «el territori», bàsicament per distingir-lo de Barcelona, emet senyals de tremor des de fa temps. I seria un error ignorar-los perquè podrien estar anticipant una gran erupció, una mena de procés interior