La família i un més

El pare explicava que quan comences a parlar del teu pare és que t’estàs fent vell. Jo, que tinc 69 anys, fa molt que parlo del meu pare, intento seguir els seus consells i, sobretot, mai vaig tirar en un pou sense fons moltes de les seves frases. Per exemple, mira per on, n’hi ha una que em ve, habitualment, com un anell al dit quan es tracta d’analitzar tot el que passa al voltant del Barça i, per descomptat, fa referència al comportament de Joan Laporta, la seva junta, els seus executius i fins i tot els seus avaladors, que, al cap i a la fi, tot i que ho neguin, s’han convertit en el moll de l’os dels primers mesos de mandat.

Massa mentides

«Emilio, que mai et prenguin per tonto». Aquesta és la premissa clau. Com que soc el primer heretge, els explicaré que he estat a punt, a punt, d’escriure el seu nom, però els quatre amics amb qui parlo abans d’escriure els meus articles (jo ja vaig inventar fa anys la fórmula de Carmen Mola), m’han recomanat que no ho faci. «No val la pena». Jo sí que crec que val la pena, però no ho faré.

I crec que val la pena perquè quan un és en un lloc de màxima responsabilitat en una entitat com el Barça, anomenada ‘més que un club’, no ha de ser superb, ni altiu, ni perdonar-li la vida a ningú quan aquest ‘ningú’ té raó, arguments, fonts i explica la veritat del que està passant.

Sé que com a heretge, molta gent pensa que res del que fa Laporta, el seu ‘camarot’, els seus familiars al club, els seus assessors com el ‘ministre sense cartera’, Alejandro Echevarría, els seus executius, em sembla bé. Repeteixo, el que em molesta és que em prenguin per tonto.

El pla de Font

El 25 de setembre, és a dir, fa més d’un mes, vaig escriure un article titulat ‘Ni pla a, ni pla b; Xavi, el pla de Víctor Font’. Aquell mateix dia, aquesta persona important, que no se separa ni mig metre de Laporta, em va enviar un whatsap amabilíssim, educadíssim, que començava «estimat Emilio», on m’assegurava que estava equivocat, errat, que no tenia ni idea del que escrivia. «D’entrada et diré que Xavi no és opció». Això sí, hi afegia que hi havia sectors, forces, gent, humans (ho juro, hi posava ‘humans’) que tenien molt interès que es fitxés Xavi.

Notícies relacionades

L'hantavirus i la fragilitat humana

Del barracó a l’excel·lència

Ha perdut, i per golejada, el meu ‘estimat Emilio’ i, davant els meus ulls, com que tinc entès que ja els ha passat a altres periodistes, ha perdut tota la credibilitat que tenia. He d’interpretar, per tant, que Echevarría ha aconseguit col·locar el seu amic Xavi com ha col·locat ja el seu amic Deco. El ‘camarot’ va en augment. I les famílies també, ja que a la família de Laporta i a la d’Alexanko, per citar-ne dos exemples públics, s’hi afegirà ara la família de Xavi Hernández.

I tots feliços. Que no ens prenguin per tontos. Gràcies, pare.