Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Teoria de l’humor
En la reflexió que Henry Bergson fa sobre el riure, especifica que hi ha tres condicions inevitables per entendre l’humor. La primera és que es tracta d’una mirada humana, perquè res no té gràcia, a la natura, res no ens invita al somriure discret o a l’esclafit exagerat. Som els humans que aboquem a la realitat neutre una visió humorística, característica essencial de la nostra espècie. La tercera condició del filòsof és una conseqüència de la primera i estableix que el riure és sempre grupal: implica una complicitat amb altres persones que riuen. És a dir, el concepte d’humor depèn de les societats. La broma s’interpreta en funció del temps i de la història.
La segona condició de Bergson és la més contundent de totes i potser la que defineix amb més precisió i severitat què vol dir riure. “L’enemic més gran de la rialla és l’emoció”. És a dir, riem o fem que riguin a partir de la insensibilitat. No importa que l’acudit sigui inconscient o premeditat, que sigui blanc o que es vulgui vendre com a “transgressor”. Funciona si som insensibles. Aleshores, tot depèn d’on es dibuixen els límits de la frontera dels sentiments col·lectius i quina quantitat de despietat estem disposats a assumir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.