APUNT BLAUGRANA
Ofici contra garbuix
Per a molts, és com si la pandèmia hagués acabat. Sí, és clar, subsisteix el destorb de les mascaretes, però ja estem ballant i prenent copes com si res. I omplint estadis, tot i que en el cas del Camp Nou no tot era culpa de les restriccions del Procicat, sinó de les conseqüències d’un altre virus, el que ataca l’equip amb símptomes com la letargia, l’avorriment, la falta de convicció. I més, tots els que vostès vulguin afegir-hi. Però arriba el clàssic i torna a ser un Barça-Madrid «de veritat», com diu Ricard Torquemada a la TdT de Catalunya Ràdio. Amb mosaic inclòs, que no és el més vistós de la història, però que transporta el culer, per uns moments, al costat lluminós de la vida. Un miratge. Com tot el partit. La sensació de veure un oasi al fons i desitjar que aquesta tarda esplendorosa de tardor sigui una alegria de palmeres i dàtils. En els primers minuts i amb la pressió desmesurada, amb aquest gairebé gol de Dest, i amb el Madrid arraconat, el miratge semblava ser cert, real. No amb odalisques ballant al voltant de la ‘haima’, però sí amb els camells bevent a la font i una mica d’ombra entre tant desert.
Però la realitat és allà, implacable. El miratge genera visions fugaces i la realitat s’encarrega de tirar per terra el castell de cartes. I la realitat es diu ofici (del Madrid) contra garbuix (del Barça). I es diu velocitat en el contraatac contra acumulació sense propòsit.
Vacuna contra el pessimisme
Notícies relacionadesL’Espai Barça no és el somni humit dels 1.500 milions que costarà la broma (ara com ara, un altre miratge), sinó aquest moment concret que ja ens empeny més a la conformació que a la desesperació. És un espai sense temps, o amb el temps de les il·lusions clausurat, sense més perspectives que agafar-se als vicis més depravats, com confessava el dia del Dinamo el meu amic Jordi Puntí. «És la primera vegada que puc veure el Barça llegint un llibre». El dia dedicat a les biblioteques, pot ser que hagi optat també per una decisió tan sàvia. Al final del partit, un dron ens ensenyava la imatge del paupèrrim estadi envellit i trist i, al fons, els xiprers i les tombes silencioses del cementiri de les Corts. No voldria entrar en el joc de les metàfores, però ja m’entenen. El realitzador ens va obsequiar amb la real estampa funerària del moment.
Per a alguns, la pandèmia ja és una cosa del passat, però d’altres adverteixen de l’arribada de la delta plus, la variant dels anglesos, que amenaça de provocar nous daltabaixos. Diuen que exigiran un passaport Covid per entrar a restaurants i espectacles. En cas d’implantar-se al Camp Nou, s’hauria d’exigir, a part, un certificat de vacunació contra el pessimisme. O un test d’antígens contra la punyetera realitat, que no arregla el punyeter gol més inútil de la trajectòria del Kun.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
