Doble xoc PSOE-Podem

Dues qüestions tensen una altra vegada la relació entre els partits de la coalició de govern, el PSOE i Unides Podem (UP). D’una banda, la reforma laboral, i de l’altra, la retirada de l’escó al diputat d’UP Alberto Rodríguez. Malgrat la temptació de barrejar les dues coses, potser per la seva coincidència en el temps, es tracta d’assumptes separats que l’únic que tenen en comú és que tornen a posar de manifest que hi ha dos partits governant.

La vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, ha sigut qui ha encapçalat fins ara les negociacions amb la patronal i els sindicats sobre la reforma laboral, però, arribat el moment decisiu –s’ha d’aprovar abans de final d’any–, Pedro Sánchez ha donat instruccions que sigui la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, qui assumeixi la coordinació. Les discrepàncies de fons sobre la reforma entre les dues vicepresidentes són manifestes. Calviño mai ha acceptat la «derogació» total, i prefereix més aviat canvis en les qüestions més lesives per als treballadors.

Davant d’això, cal remarcar que l’important en aquest assumpte no és el qui, sinó el què. El Govern s’ha proposat portar a terme la reforma i ho ha de fer atenent els compromisos europeus –dels quals depenen els fons de recuperació– i procurant desgastar el mínim possible la coalició. Allargar el debat i fomentar l’enfrontament entre alts càrrecs de l’Executiu no condueix a res de bo. Paraules com les que va pronunciar aquest dissabte la vicepresidenta Díaz en la clausura del congrés de CCOO, quan va dir que el Govern derogarà la reforma del PP «malgrat totes les resistències, que n’hi ha i en són moltes», desvien l’atenció del fons de l’assumpte i la traslladen al terreny partidista.

Hi ha coses en joc de molt gran calat perquè el Govern es pugui donar el luxe de prolongar aquest debat. La reforma laboral és un tema que afecta almenys cinc ministeris –Treball, Economia, Hisenda, Inclusió i Educació–, és a dir, una part important del Govern. Sembla raonable i pràctic, doncs, que qui agafi les regnes de l’assumpte sigui la persona que va ser investida com a president, no les seves vicepresidentes. Sánchez no es pot permetre que la UE es fixi més en les discrepàncies internes que en les qüestions de fons.

L’altra qüestió es refereix a la decisió de Meritxell Batet de retirar l’escó al diputat d’UP Alberto Rodríguez seguint les instruccions del Tribunal Suprem. Rodríguez va rebre una condemna d’un mes i mig de presó –substituïda per una multa de 540 euros— per haver agredit un policia. UP sempre ha dit que va ser condemnat sense proves i s’oposa a la retirada de l’escó, fet que han corroborat els lletrats de la Cambra. Però el Suprem entén que la pena d’«inhabilitació especial per pèrdua del dret al sufragi passiu», accessòria a la de presó, no ha decaigut al pagar la multa, de manera que ha de deixar de ser diputat.

Batet va demanar aclariments al Suprem i l’alt tribunal va contestar que la inhabilitació era «obligada», així que la presidenta del Congrés va retirar l’escó. En el compliment de les sentències no hi pot haver dubtes, i menys en un tema tan delicat com és la retirada de la condició d’un càrrec electe. Per això va fer bé Batet a demanar aclariments abans d’actuar, a risc d’afrontar una querella d’UP per presumpta prevaricació, decisió sorprenent entre dos partits que governen junts.