Cimera del Consell Europeu Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’energia divideix la Unió Europea

L’encariment de l’energia afecta tant les butxaques de les economies familiars com les perspectives de creixement

2
Es llegeix en minuts
L’energia divideix la Unió Europea

REUTERS / OLIVIER HOSLET

La necessitat peremptòria de posar remei a l’escalada de preus de l’energia –gas i electricitat– no ha sigut suficient per desencallar la discussió al si de la Unió Europea. La decisió de posposar qualsevol mesura concreta a la cimera del Consell Europeu de mitjans de desembre i confiar mentrestant les negociacions als ministres del ram no fa més que reflectir la divisió, també en això, dels Vint-i-set, que atribueixen la crisi a causes no sempre coincidents i en la cimera d’aquest divendres es van limitar a aprovar una declaració genèrica de suport a la utilitat de les propostes elaborades per la Comissió, així mateix genèriques.

Mentre sobre el preu de gas i electricitat se sumen els efectes de l’augment de la demanda a Àsia, de la retallada del subministrament amb origen a Rússia, del compromís ambiental de gravar la producció d’energia generada amb combustibles fòssils i dels moviments especulatius que desvirtuen els objectius del mercat d’emissions de CO2, ha quedat postergada la proposta espanyola, avalada per França, Itàlia i Grècia, que la UE realitzi compres conjuntes de gas per aconseguir tarifes més avantatjoses. Potser aquesta mesura no seria suficient per contenir l’alça de forma significativa, però no hi ha dubte que el desenllaç del Consell Europeu, sense resultats tangibles, deixarà que el cost de la crisi recaigui en els consumidors, particulars i empreses, que veuen de quina manera el rebut de la llum no deixa de pujar, sense que, per les altres coses, les mesures adoptades fins ara per alguns governs, entre els quals el d’Espanya, hagin tingut un impacte ressenyable.

La confiança d’alguns caps de Govern com el dels Països Baixos, Mark Rutte, que l’escalada del gas i l’electricitat es contindrà per la simple autoregulació del mercat o gràcies a les gestions de la Comissió, com ha dit Angela Merkel, és més que discutible. No només perquè esperar dos mesos és un temps excessiu en vista dels danys causats fins al moment per un mercat energètic trasbalsat, sinó pel panorama d’encariment dels preus que s’endevina rumb a Nadal. Una cosa que afectarà sobretot els sectors socials més vulnerables i les empreses que, necessitades de modular els costos de producció davant l’encariment de l’energia i collades per molts altres colls d’ampolla a la cadena de subministraments, comencen a optar per reduir la seva activitat. Dos factors que incideixen directament en el creixement quan l’objectiu número u dels països de la UE és superar la crisi econòmica derivada de la pandèmia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En el rerefons de la discussió deixada per al desembre pel Consell Europeu resulta capital la dificultat perquè coincideixin els objectius que es busquen amb els interessos i necessitats de les companyies energètiques, receloses davant qualsevol iniciativa encaminada a reformar o retocar el funcionament del mercat elèctric. 

En última instància sembla inevitable perquè el marge de maniobra en la fiscalitat del rebut és insuficient per atenuar la crisi llevat que es persegueixi que sigui l’erari l’únic o principal perjudicat pel mecanisme de correcció que finalment s’adopti, encara que sigui fins que es normalitzi la situació. Una meta massa llunyana d’acord amb els vaticinis, que en el millor dels casos preveuen que la desescalada de preus es concreti la pròxima primavera, quan potser sigui tard per evitar molts dels efectes en cascada provocats per uns preus de l’electricitat desbocats.