EN CLAU EUROPEA

Democràcia desprotegida a la UE

L’acomodació dels Vint-i-set a l’autoritarisme d’Hongria i Polònia, perquè sempre hi ha altres prioritats més urgents, perjudica la credibilitat de la UE i desemboca en un conflicte institucional amb el Parlament Europeu

Eliseo Oliveras

JOHANNA GERON / AFP

La cimera que ha acabat aquest divendres a Brussel·les mostra que la democràcia està molt desprotegida dins de la Unió Europea, que falten mecanismes eficaços per fer respectar els principis democràtics en els Estats membres i la falta de voluntat política d’Alemanya i els altres grans països per afrontar un problema agreujat a causa d’aquesta passivitat. L’obert desafiament del Govern ultradretà polonès i la cúpula judicial sota el seu control a la primacia del dret europeu i del Tribunal de Justícia de la UE no apareix ni esmentat en les conclusions del Consell Europeu després que la cancellera alemanya, Angela Merkel, advoqués pel «diàleg». La prioritat de Berlín ara és la col·laboració de Varsòvia per frenar l’arribada d’immigrants irregulars a Alemanya a través de Polònia.

La democràcia és un concepte que la UE utilitza com a arma política per injuriar potències rivals, com la Xina i Rússia. Però se silencia quan es tracta de les monarquies absolutistes petrolíferes de l’Aràbia Saudita i els països del Golf i de règims autoritaris que serveixen de gendarmes migratoris, com Turquia.

Dins de la UE, els Vint-i-set han normalitzat la consolidació d’un règim autoritari amb eleccions a Hongria des de fa més de 10 anys. Malgrat les declaracions oficials, els Vint-i-set també porten sis anys deixant el Govern polonès de Llei i Justícia (PiS) imitar el model hongarès. Polònia, sense la majoria qualificada parlamentària per reformar la Constitució com Hongria, utilitza el control del sistema judicial i del Tribunal Constitucional per consolidar la seva deriva autoritària. Els Vint-i-set i la Comissió Europea tampoc han adoptat cap mesura efectiva per evitar la desaparició de facto de la llibertat de premsa a Hongria i el greu retrocés que ha patit a Polònia, Bulgària, Croàcia, Romania i Eslovènia, malgrat la manipulació del debat públic i del deteriorament democràtic que comporta.

Expedients bloquejats

El Tractat de la UE estableix a l’article 2 que la Unió es fonamenta en el respecte de la democràcia, les llibertats, el pluralisme i l’Estat de dret. Però les disposicions de l’article 7 resulten poc eficaces per fer respectar aquests principis, ja que abans de poder adoptar una sanció el Consell Europeu ha de constatar per unanimitat (exclòs el país afectat) que existeix una «violació greu i persistent» d’aquests principis. N’hi ha prou amb un aliat per vetar-ho. Els expedients per violació dels principis democràtics de Polònia i Hongria estan bloquejats en el Consell de la UE des de fa diversos anys.

Sota pressió del Parlament Europeu, la UE va aprovar condicionar a partir del 2021 la recepció de les ajudes europees al respecte dels principis democràtics. Però el pacte en la cimera europea de desembre del 2020 per sortejar el veto hongarès i polonès al fons de recuperació i al marc pressupostari 2021-2027 va diluir aquesta condicionalitat. L’acord del Consell Europeu retarda l’aplicació del nou reglament fins que el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciï sobre si és vàlid (cosa que encara no ha ocorregut) i estableix que el reglament només s’activarà com a últim recurs i si hi ha danys al pressupost de la UE directes i documentats. Així mateix, el pacte permet al país afectat plantejar un debat previ en el Consell Europeu, cosa que facilita retardar encara més la mesura.

Fa mesos que la Comissió Europea retarda l’aprovació dels programes nacionals de recuperació de Polònia i d’Hongria, amb 23.900 milions i 7.200 milions d’ajudes europees respectivament. Però l’acord dels líders dels Vint-i-set en la cimera de desembre del 2020 i l’aposta pel diàleg de Merkel limiten el marge d’acció de l’Executiu comunitari.