Pros i contres

De la importància de les coses mínimes, humils i endreçades

Ens omplim la boca de grans conceptes, però deixem que les coses mínimes, humils i ordenades coixegin o es vegin abocades a la letargia

1
Es llegeix en minuts
Josep Pla, al Mas Pla de Llofriu.

Josep Pla, al Mas Pla de Llofriu. / EDITORIAL DESTINO

Anna Aguiló ha estat quasi 30 anys al capdavant de la Fundació Josep Pla. Ara, en la seva jubilació, ens en descobreix detalls i ens avisa del futur d’entitats com aquesta, cabdals per a la robustesa cultural del país. Ella va ser una de les propulsores d’Espais Escrits, que és una xarxa que congrega les iniciatives on s’arxiva, es valora i es promociona l’obra d’escriptors catalans, en el seu entorn. Explica que, en els inicis, va patir l’intent de traslladar els manuscrits planians a Barcelona, «perquè no es concebia que fossin a Palafrugell». Aguiló passa revista a les dificultats i a la quasi novel·lística (o rocambolesca) tasca d'aplegar documentació (en pugna o en connivència amb els familiars, els editors, els marmessors) i parla de les aportacions, públiques o privades, absolutament necessàries per al futur, «una col·laboració que en els últims anys trontolla». Ens omplim la boca de grans conceptes, però deixem que les coses mínimes, humils i endreçades (les que fan sòlida una cultura) tentinegin o es vegin abocades, com és el cas de la Fundació Pere Coromines de Sant Pol de Mar, a una letargia que només és sacsejada, com sempre, per individualitats que lluiten contra l’estultícia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web