Unitat socialdemòcrata

El PSOE va clausurar aquest diumenge el seu 40è congrés, que ha significat una exaltació de la unitat del partit i el tancament de les ferides obertes fa cinc anys, quan Pedro Sánchez va ser destituït com a secretari general. El símbol de la reconciliació va ser l’abraçada entre Sánchez i Felipe González, que va acudir al conclave mentre que en l’anterior, fa quatre anys, només havia enviat un vídeo de salutació.

La unitat es va reflectir també en l’assistència dels altres ex secretaris generals vius –José Luis Rodríguez Zapatero i Joaquín Almunia– i en l’homenatge al mort Alfredo Pérez Rubalcaba. La unitat s’ha produït amb el PSOE al Govern central perquè la millor goma d’enganxar és el poder o la possibilitat de perdre’l, cosa que està ara present a les enquestes desfavorables per als socialistes, superats en totes pel Partit Popular, excepte en les del CIS, que, no obstant, ha retallat en l’última gairebé tres punts de l’avantatge que continua atorgant al PSOE sobre el PP.

Tot i que no va citar massa la paraula en el seu discurs de clausura, la unitat va ser present en les constants mencions de Sánchez a Felipe González i Rodríguez Zapatero, no només per recordar els mèrits dels seus governs, sinó també per equiparar-s’hi en els atacs i insults que rep des de la dreta i la ultradreta, com va passar als seus predecessors socialistes quan van governar.

Sánchez va fer sobretot una reivindicació de la socialdemocràcia, esmentant els encerts del seu Govern en la vacunació contra la Covid, per exemple, o comparant el socialisme democràtic davant les solucions neoliberals, que van ser les que es van adoptar erròniament, va dir, per sortir de la crisi anterior, la del 2008, la del «campi qui pugui». Ara, en canvi, va recordar que s’ha optat per la intervenció i la protecció que el sector públic ha ofert als sectors més colpejats per la crisi desencadenada per la pandèmia. «És viu el projecte de progrés i justícia social que es diu socialdemocràcia», va afirmar, en uns moments en què reneix aquesta ideologia, després d’anys de crisi, amb els seus triomfs electorals a Alemanya o als països nòrdics.

D’un congrés en el qual gairebéno hi ha hagut debats, el PSOE surt com un partit socialdemòcrata més verd i més feminista. Més verd perquè defensa una transició ecològica que no incrementi les desigualtats i més feminista perquè va ser gairebé l’únic aspecte en què hi va haver debat, perquè ha augmentat el nombre de dones en una comissió executiva més jove i perquè el conclave ha fet un primer pas per intentar l’abolició de la prostitució mitjançant una llei que sancioni els clients.

En la qüestió territorial, més enllà de la menció a la convivència i la concòrdia a Catalunya feta per Sánchez en la clausura, el partit reafirma la seva vocació federal continguda en les declaracions de Granada i de Barcelona, tot i que s’abandona la plurinacionalitat per parlar de l’‘Espanya multinivell’, que «és la que ofereix cursos democràtics de diàleg i pacte en el marc de la llei per donar sortides» a conflictes com el català i per aprofundir en l’Estat de les autonomies. El congrés també ha donat el sí a la «pluralitat lingüística i cultural» i a la descentralització de les seus de les institucions de l’Estat.

Però, més que el contingut, el congrés ha sigut un aparador en què s’ha escenificat la unitat del partit per afrontar la segona part de la legislatura, en la qual Sánchez i el seu Govern confien en la consolidació de la recuperació econòmica, gràcies en part als fons europeus, per revertir el signe de les enquestes i mantenir-se al poder.