En altres mons

¿La raó? He passat els últims 10 dies al Festival de Cine Fantàstic de Sitges, una experiència recomanable per a qualsevol, però molt terapèutica per a aquells que, com jo, necessitin com sigui una desconnexió de la realitat i tots els seus malsons. Aquí hi ha malsons també, però són ficticis, ordenats, ben interpretats, celebrats i aplaudits. Mai he conegut un lloc on la gent sembli tan feliç i sigui alhora tan políticament incorrecta. El públic de Sitges aplaudeix quan a la pantalla es produeix una matança o un acte de crueltat extrema. Aplaudeixen també –i molt, i amb molt entusiasme– quan King Kong fa caure un avió davant el perfil de la ciutat, a la caràtula que serveix de presentació a les pel·lícules. Aplaudeixen els directors, els productors, els actors, les plataformes on s’exhibiran les pel·lis una vegada s’estrenin de forma oficial. Ah. I udolen. Aquest any udolen perquè l’home llop és un dels leitmotiv de la programació. L’espectacle a Sitges comença abans de les projeccions. I contagia alegria i ganes de passar-ho bé. ¿Coneixen molts llocs on passi el mateix?

Notícies relacionades

La plaça de l’amnistia

Ruptura de l’ascensor social, fi d’un somni

També he tingut ocasió d’escoltar moltes converses alienes (un dels meus entreteniments favorits). A Sitges no es parla del que diuen les notícies, sinó de si era versemblant el comportament del zombi, de com de malament encaixa Manolo Escobar amb una escena de mort a la dutxa a l’estil de Hitchock o de què diantre volia dir el director amb aquest final. Hi ha crítics de cine a tots els racons, hordes d’entusiastes sense complexos que llueixen la samarreta d’‘El día de la bestia’ amb el mateix orgull amb què d’altres porten la del seu equip de l’ànima. I friquis. Molts friquis, entre els quals, amb orgull, em compto.

Així que ja veuen. He tractat vampirs, bèsties llardoses, domadors d’insectes, nens i nenes satànics, velles que tornen de la mort, mutiladors de mans, fantasmes enamorats i cunyades carnisseres. He viscut l’apocalipsi, he caçat llops i bruixes, he sentit pànic de la foscor, he matat vegans i he somiat que em devorava un zombi. I he sigut feliç al costat de tots ells, lluny de tot, davant l’idíl·lic mar i l’enlluernador sol de Sitges. De veritat que tens ganes de quedar-te allà per sempre. O de tornar-hi l’any que ve, i l’altre i l’altre. Tens ganes que el món s’apagui i el festival continuï fins a nou avís.