En altres mons

¿La raó? He passat els últims 10 dies al Festival de Cine Fantàstic de Sitges, una experiència recomanable per a qualsevol, però molt terapèutica per a aquells que, com jo, necessitin com sigui una desconnexió de la realitat i tots els seus malsons. Aquí hi ha malsons també, però són ficticis, ordenats, ben interpretats, celebrats i aplaudits. Mai he conegut un lloc on la gent sembli tan feliç i sigui alhora tan políticament incorrecta. El públic de Sitges aplaudeix quan a la pantalla es produeix una matança o un acte de crueltat extrema. Aplaudeixen també –i molt, i amb molt entusiasme– quan King Kong fa caure un avió davant el perfil de la ciutat, a la caràtula que serveix de presentació a les pel·lícules. Aplaudeixen els directors, els productors, els actors, les plataformes on s’exhibiran les pel·lis una vegada s’estrenin de forma oficial. Ah. I udolen. Aquest any udolen perquè l’home llop és un dels leitmotiv de la programació. L’espectacle a Sitges comença abans de les projeccions. I contagia alegria i ganes de passar-ho bé. ¿Coneixen molts llocs on passi el mateix?

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

També he tingut ocasió d’escoltar moltes converses alienes (un dels meus entreteniments favorits). A Sitges no es parla del que diuen les notícies, sinó de si era versemblant el comportament del zombi, de com de malament encaixa Manolo Escobar amb una escena de mort a la dutxa a l’estil de Hitchock o de què diantre volia dir el director amb aquest final. Hi ha crítics de cine a tots els racons, hordes d’entusiastes sense complexos que llueixen la samarreta d’‘El día de la bestia’ amb el mateix orgull amb què d’altres porten la del seu equip de l’ànima. I friquis. Molts friquis, entre els quals, amb orgull, em compto.

Així que ja veuen. He tractat vampirs, bèsties llardoses, domadors d’insectes, nens i nenes satànics, velles que tornen de la mort, mutiladors de mans, fantasmes enamorats i cunyades carnisseres. He viscut l’apocalipsi, he caçat llops i bruixes, he sentit pànic de la foscor, he matat vegans i he somiat que em devorava un zombi. I he sigut feliç al costat de tots ells, lluny de tot, davant l’idíl·lic mar i l’enlluernador sol de Sitges. De veritat que tens ganes de quedar-te allà per sempre. O de tornar-hi l’any que ve, i l’altre i l’altre. Tens ganes que el món s’apagui i el festival continuï fins a nou avís.