Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Barcelona

Sense el procés, amb un consistori centrat en el bon govern de les coses i amb unes elits més ambicioses i compromeses, la ciutat seria una altra

1
Es llegeix en minuts
Barcelona

JORDI OTIX

Barcelona està tremendament revolta i més que ho estarà a mesura que ens acostem a les eleccions municipals. Tenim per endavant un any i mig en què la ciutat continuarà sumida en el descontentament i en l’incessant debat sobre el seu futur. Un hàbit sorprenent, com bé reflexa que, segons llegia, són fins a 17 les entitats orientades a repensar Barcelona. Dubto que a cap altra ciutat del món es doni aquest nivell d’activisme que, d’altra banda, resulta d’una utilitat molt relativa. 

Així les coses, potser resulta interessant plantejar-se com seria avui Barcelona de no haver coincidit en el temps tres dinàmiques molt determinants. En primer lloc, el procés, les conseqüències del qual, en forma de desorientació i pèrdua de dinamisme, han arribat de ple a la ciutat. Un efecte que, en part inevitable, s’ha vist agreujat per actituds com les del llavors alcalde Xavier Trias que, amb tota alegria, es va posar al servei del projecte independentista.

Al seu torn, amb Ada Colau, abonada a les grans causes, s’ha debilitat la gestió del dia a dia i s’han dificultat projectes que no responien al seu ideari més propi. Finalment, aquesta exagerada autocomplaença entre les nostres elits econòmiques que, fins i tot quan resultava molt evident que la ciutat perdia empenta, perseveraven a negar l’evidència, sumits en la comoditat de creure que la potència de la Barcelona que representaven era tal que podria aguantar qualsevol envit. Ara, sembla que es desperten.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Sense el procés, amb un consistori centrat en el bon govern de les coses i amb unes elits més ambicioses i compromeses, la ciutat seria una altra. Cosa que em porta a considerar que no necessitem estar contínuament buscant metròpolis que ens serveixin de referència ni dedicar tantes energies a pensar la ciutat del futur. Amb no haver entorpit la normal fluïdesa dels esdeveniments, Barcelona s’assemblaria més a aquesta ciutat oberta i dinàmica que ara enyorem. Encara som a temps.