Propostes

El Cercle exigeix al Govern i a l’Ajuntament de BCN que s’allunyin de l’extremisme

  • L’entitat reclama seguir de manera «urgent» els passos d’Alemanya, Holanda i Portugal o de París i Milà amb estratègies compartides i col·laboració publicoprivada

  • El fòrum d’opinió alerta que les dues principals institucions polítiques catalanes aboquen el país amb les seves actuacions a la decadència i la irrellevància econòmica

Javier Faus

Javier Faus / ALBERT GEA (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Decepció és el que diu sentir el Cercle d’Economia després del cicle d’esperança que va començar després de les eleccions catalanes del 14-F i els indults als presos del procés, que aquesta organització va ser de les primeres a defensar públicament com a via cap a una necessària estabilitat política. Però, segons el parer d’aquest fòrum d’opinió, que en la seva reunió anual celebrada el juny passat a Barcelona va aconseguir que hi regnés un cert clima de distensió, ni l’Ajuntament de Barcelona ni el Govern «tenen definit un model de prosperitat que la gran majoria dels ciutadans, la societat civil i l’empresariat puguin compartir» i empenyen el país cap a la decadència i la irrellevància econòmica. Ara com ara, «la política barcelonina i catalana no ajuda a fer progressar el país per buscar i executar un desenvolupament econòmic que ens acosti a la prosperitat compartida i que generi consensos i arribi a tothom».

En la seva última nota d’opinió, l’organització que presideix Javier Faus reclama al Govern de Pere Argonès i al municipal d’Ada Colau que «s’allunyin dels extrems que condicionen arribar a consensos de país» i impulsin de manera «urgent» «un model compartit de prosperitat». L’actitud tant de l’Executiu d’ERC i Junts com del govern municipal encapçalat pels Comuns ens pot deixar «atrapats en una espiral d’irrellevància econòmica, de decadència lenta però inexorable», alerta el Cercle. Després d’afirmar que «aquesta dècada ja hem perdut moltes oportunitats», l’entitat insisteix en la necessitat que les administracions treballin perquè la frustrada ampliació de l’aeroport de Barcelona, tiri endavant, ja que existeix «un consens absolutament majoritari» a favor que es realitzi minimitzant l’impacte mediambiental.

Estratègies compartides

Després de defensar models d’estratègies compartides i col·laboració publicoprivada, com la que es practiquen a Alemanya, Holanda, la ciutat de París, Milà i a Portugal, el Cercle retreu a les dues principals institucions polítiques catalanes que portin a terme un model de desenvolupament econòmic «amb freqüència fortament ideològic i amb falta de pragmatisme» i en altres ocasions generadors de «confrontació i, per tant, difícils d’executar en societats tan complexes i diverses com les nostres». I afirma que en les seves actuacions no tenen en compte la iniciativa privadament o directament van en contra seu», amb models de «curt recorregut per acontentar els extrems».

La nota d’opinió remarca «la irresponsabilitat» que suposa l’«apologia del decreixement» i destaca que «la història econòmica ens ha ensenyat que és gràcies al creixement que el nivell de vida i el benestar dels ciutadans ha pogut millorar». I és que «es poden fer compatibles el creixement econòmic i la reducció d’emissions», rebla.

Notícies relacionades

Segons el Cercle d’Economia, que defensa l’interès general davant els particulars i, per tant, rebutja el capitalisme extractiu, hi ha cinc sectors estratègics que tant el Govern com l’Ajuntament haurien de potenciar. El primer és el turisme, que aporta com a mínim el 10% del PIB, amb una millora de la qualitat de l’oferta. I això no és possible, afegeix, sense renovar constantment la planta hotelera, per la qual cosa decisions municipals com les traves als hotels de luxe o alguns aspectes del pla especial urbanístic d’allotjaments turístics «van en contra de l’estratègia que la ciutat persegueix». En aquest apartat remarquen la necessitat d’aturar la inseguretat ciutadana «creixent» i critiquen que s’hagi realitzat una reforma urbanística «sense prou debat i estèticament discutible», així com «el deteriorament alarmant de l’espai públic», amb zones brutes, degradades o malmeses i «actes vandàlics recurrents».

El document també defensa apostar per la digitalització, la investigació i la innovació científica i tecnològica. En aquest sentit, recomanen seguir els passos de Portugal, governat per l’esquerra, que s’ha convertit en un país atractiu per al talent i amb la seva capital, Lisboa, com a seriós competidor de Barcelona, igual com Milà. Altres punts estratègics han de ser, afirmen, la transició cap a un model energètic nou, així com l’aposta per les ciències de la vida i la salut desencallant projectes com l’ampliació de l’Hospital Clínic, projecte que fa 10 anys que està paralitzat. També advoquen per la indústria i critiquen obertament que no hi hagués ningú del Govern en la visita que va fer el president de Volkswagen a la fàbrica de Seat, la principal indústria del país. El Cercle reclama normalitat, amb més atenció a la gestió diària, ambició, realisme, consensos amplis i coratge polític i sentit de país.