Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Jugar a taula
Hi ha una campanya en marxa que advoca perquè aquest noble art d’asseure’s i competir amb fitxes, recorreguts, estratègies i intel·ligència, de manera artesanal, presencial i vital, sigui entès com a cultura
zentauroepp46025125 barcelona 25 11 2018 barceloneando juegos de mesa festival j181125174516 /
El Govern espanyol ha anunciat que els joves de 18 anys tindran accés, el 2022, a 400 euros per gastar en «productes culturals». És una excel·lent notícia. El problema arriba a l’hora de definir ‘cultura’. El ministre Miquel Iceta ja ha advertit que aquests diners no serviran per anar als toros, la qual cosa és molt lloable. I també s’ha dit que hi entraran, a part dels convencionals llibres, cinemes, museus, teatres o música, els videojocs. Pel que sé, però, en queden exclosos els jocs de taula.
Hi ha una campanya en marxa, liderada per persones com en Joaquim Dorca, que fa més de 30 anys que s'hi dedica, que advoquen perquè aquest noble art d’asseure’s i competir amb fitxes, recorreguts, estratègies i intel·ligència, de manera artesanal, presencial i vital, sigui entès com a cultura. És una indústria sense subvencions, pateixen un IVA desmesurat i viuen en els llimbs de l’entreteniment, enemic pel que sembla del gaudi intel·lectual. Molta gent, jo mateix, ha après més de la condició humana en una taula (competint i compartint) que no pas en desenes de llibres mediocres. I això també es diu cultura, és a dir, la possessió d’un coneixement que és fruit d’una experiència íntima i compartida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
