Galimaties a Catalunya Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

«Ens estem independitzant malament»

Es tracta d’aprovar els comptes i governar comptant amb el que hi ha i no amb el que ens agradaria que hi hagués

1
Es llegeix en minuts
A1-126896530.JPG

A1-126896530.JPG / Ferran Nadeu (EPC)

Quan passat un temps s’analitzi la Catalunya post 1 d’octubre, el galimaties polític no tindrà cap altra explicació que no sigui de caràcter psicològic. Doncs bé, mentre que a la tercera institució del país –potser la segona en marge de disposició arbitrària de recursos– Junts per Catalunya dona i donarà el seu suport incondicional al PSC de Núria Marín i li aprovarà els pressupostos sense queixar-se, en el Govern de la Generalitat (on Junts té la Conselleria d’Economia) declinen no ja comptar amb el PSC per aprovar-los, sinó fins i tot sondejar-los. Això després de l’enèsima pulla al president Aragonès, amb Junts pactant amb el PSC l’ampliació de l’aeroport del Prat. ¡Ajuda’t i Déu t’ajudarà!

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Cert que en la vida cal ser agraït. I que en l’encara recent investidura, els anticapitalistes es van comprometre audaçment amb Aragonès mentre Junts s’embrancava en una pugna interna entre els que consideraven que investir Aragonès era poc més que un acte de rendició (des de Waterloo a la presidència del Parlament) davant els possibilistes de Jordi Sànchez , que entenen que més val aixecar una paret a Catalunya que una catedral a Bèlgica. Com ja van dir en els seus temps Joan Sales i Raimon Galí.

Notícies relacionades

El cert és que, després de deu anys, mai la CUP ha fet seu cap compte. I res sembla indicar que després de l’última intervenció de la CUP en el debat de política general es produeixi un canvi de terç. Més aviat sembla que els de Carles Riera hi han tornat.

Al seu recent i excel·lent llibre sobre l’Scottish National Party, ‘Independència i progrés’, Marc Sanjaume cita un episodi de les disputes internes entre fonamentalistes com Jim Sillars i gradualistes com l’ex primer ministre, Alex Salmond. Aquest últim etziba a Sillars: «De vegades penso que la nit de la independència, quan la gent estigui de celebració al carrer Princess Street d’Edimburg, tindrem el Jim en un portal xisclant ‘Ens estem independitzant malament’». Doncs això. Perquè, al cap i a la fi, es tracta, valgui la redundància, d’aprovar els comptes i governar comptant amb el que hi ha i no amb el que ens agradaria que hi hagués.