Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Què s’ha votat a l’Iraq?
Les flamarades en aquest país escalfen tot l’Orient Mitjà i això no sembla que ho pugui resoldre el resultat dels comicis
Les eleccions d’aquest diumenge a l’Iraq són probablement la menor de les preocupacions d’un país que igual com l’Afganistan, sucumbeix a la maledicció i la ruïna dels qui van entrar amb la promesa d’estabilitzar-lo i reconstruir-lo ¿Recorden? Els nostres soldats van anar a alliberar-lo del tirà Sadam Hussein, amb el doble pretext que recolzava l’exèrcit d’Al-Qaida i tenia armes de destrucció massiva. Dos arguments inexistents amb què Bush, Blair i Aznar van empaquetar una mentida i es van llançar a una batalla «per la civilització i la llibertat». Gairebé una dècada després, ¿quant val el vot al país de les mentides?
Mentre es porta a terme el recompte podem estar segurs que aquestes noves eleccions no canviaran res. Les protestes contra el govern van forçar aquests comicis anticipats, on un moviment reformista semblava finalment poder obrir bretxa entre partits, per acabar amb la corrupció, frenar el poder de les faccions armades i avançar en un camí per crear riquesa i llocs de treball, en un país que continua assegut sobre enormes reserves de gas i petroli. Però el moviment popular ha patit una repressió salvatge, amb centenars de representants assassinats. Per això l’abstenció: davant la certesa de frau i la falta de confiança, val més la vida que el vot.
Notícies relacionadesMalgrat l’armada d’observadors occidentals, la idea de democràcia que vam anar a construir és una farsa. El poder se’l reparteixen uns quants clans i senyors que han fet de l’economia de guerra un negoci que defensen amb armes, en un territori dividit profundament per la separació confessional entre xiïtes i sunnites, amb nombroses cèl·lules tant d’Al-Qaida com de l’Estat islàmic, que va néixer precisament aquí com a conseqüència de la invasió occidental i que va arribar a tenir el seu anhelat califat a Mossul. Al nord de Bagdad i al costat de la frontera siriana, aquesta ciutat ara en ruïnes marca l’eix per on l’Iran pretén construir un corredor xiïta que vagi des del Líban i Síria fins al país dels aiatol·làs.
Per si no fos prou el desastrós llegat que deixem enrere, enmig del desconcert, igual com a l’Afganistan, les tropes occidentals ja tenen data de sortida. El pròxim 1 de gener se n’aniran els últims combatents de l’exèrcit americà. El resultat de les eleccions podria significar un avenç, però amb els reformistes apel·lant al boicot perquè no veuen la menor possibilitat de canvi, lluny de pensar que sense presència occidental l’Iraq recupera la sobirania, els 329 parlamentaris que surten ara de les urnes només seran un instrument menor en el gran desconcert d’aquest país. A l’ombra del pànic que provoca un Afganistan entregat als talibans, a l’Iraq potser ens espera una caiguda fins i tot més gran, uns efectes pitjors i unes conseqüències mes preocupants per a tothom, també per a nosaltres. Les flamarades dels incendis de l’Iraq escalfen tot l’Orient Mitjà i res de tot això sembla que pugui resoldre-ho el resultat d’aquestes eleccions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
