Els drets dels animals

Han coincidit en el temps dues iniciatives parlamentàries que han col·locat Espanya en un lloc avantguardista en la defensa dels drets dels animals. La primera és l’aprovació de la proposició de llei que modifica el Codi Civil, la llei hipotecària i la llei d’enjudiciament criminal i que remodela el règim jurídic dels animals. Deixen, així, de ser considerats coses o béns immobles, amb tot el que això porta associat pel que fa a les conseqüències jurídiques.  

La segona és l’avantprojecte de llei de protecció i drets dels animalesque el Govern ha exposat a consulta pública, a través –no deixa der ser una paradoxa– del Ministeri de Drets Socials, un esborrany que ha de superar encara nombrosos tràmits jurídics i parlamentaris, però que es presenta com una aposta proteccionista en relació amb el tracte, de manera especial, amb les mascotes, ja que del text queden exclosos els animals –de nou paradoxalment– en l’entorn rural i la tauromàquia. 

L’animalisme és un corrent de pensament arrelat en les primeres lleis de protecció animal del segle XVII i en la Declaració Universal dels Drets dels Animals, aprovada per l’ONU el 1978, i que té notabilíssims pensadors a les seves files, preocupats pel que afirmava el filòsof català Josep Ferrater Mora: «Ser enemic dels animals és una altra manera de ser enemic dels éssers humans». El mateix Ferrater i també altres intel·lectuals com Peter Singer o el Nobel de Literatura J. M. Coetzee han construït un corpus teòric que ha servit per fonamentar la defensa d’uns drets que no només es refereixen al maltractament o la protecció, sinó que eleven la consideració de l’essència dels animals des de perspectives ètiques.  

En aquesta línia, la futura legislació espanyola –des del nou estatus jurídic a la creació d’una estructura legal que serveixi de paraigua a la normativa sobre animals– marca una línia d’actuació que no arriba a l’extrem d’equiparar drets amb els humans (com plantegen algunes veus radicals) però que advoca per un respecte que, en el fons, també ens parla d’un grau de civilitat més gran. Això sí, consideracions i drets circumscrits a l’àmbit domèstic sense entrar en les activitats econòmiques que tenen també els animals com a protagonistes.

L’esborrany de la futura llei preveu, de manera una mica exòtica per prolixa, «una correcta tinença responsable», que es concreta en la integració de les mascotes «en el nucli familiar», mantenint-les en un bon estat de neteja i higiene, i evitant els abandonaments episòdics, i procura evitar els sacrificis, excepte per raons sanitàries. Així mateix es regula la cria i la venda, a càrrec de professionals registrats, les restriccions en zoos i circs, i lluita contra el sofriment en diferents esdeveniments festius o en pràctiques extremes de crueltat. L’esborrany, no obstant, planteja alguns dubtes. El fet de no considerar perilloses algunes races de gos és un detall que els experts en comportament animal haurien de calibrar; l’exclusió de la normativa de les corrides de toros és un dèficit que requereix segurament una reflexió a fons en una societat avançada. Llacunes que projecten sobre la iniciativa una ombra de populisme i de demagògia que s’hauria de corregir. Tot i així, la nova normativa marca uns paràmetres que situen Espanya en l’avantguarda europea de la protecció.