Millora de l’activitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La postpandèmia econòmica

Malgrat l’arrencada accelerada de l’economia alguns efectes secundaris (com el preu de l’electricitat o el retard en el proveïment de matèries primeres) poden entorpir la recuperació

3
Es llegeix en minuts
La postpandèmia econòmica

MÒNICA TUDELA

Amb les desenes de possibles variants del virus Covid segur que és atrevit parlar d’economia postpandèmia. Però es respira en l’aire: el procés de posar i treure la mascareta està automatitzat, reobre l’oci nocturn i, per sobre de tot, torna el turisme. Les previsions de creixement de l’OCDE, un 6,8% per a Espanya, són de les millors a la zona euro. No n’hi ha per a tant si recordem que la raó de fons és que vam ser dels països més tocats i, per tant, la remuntada també farà més pendent. Tot i així, celebrem que hi hagi una pujada accelerada. I, si venen més variants, com a mínim, la podrem considerar la primera onada de recuperació econòmica. 

La pujada de l’ocupació a ritmes de prepandèmia és també molt esperançadora. Sobretot, si tenim en compte que en crisis anteriors l’augment dels contractes laborals s’endarreria respecte al creixement econòmic, i sempre hi ha el risc que no es recuperin del tot. 

No obstant, aquesta arrencada accelerada de l’economia està provocant alguns efectes secundaris que poden entorpir la recuperació. Les notícies sobre els rècords del preu de l’electricitat a l’engròs comencen a repetir-se com el dia de la marmota. El segon són els retards en el proveïment de matèries primeres i components, que provoquen aturades a les cadenes de producció i que en alguns casos ha implicat el tancament de fàbriques. Això és a causa que el comerç i la logística internacional encara no estan funcionant a nivells prepandèmics a tot el món, i es generen colls d’ampolla. Apagar, tot i que sigui parcialment, i tornar a encendre una màquina com el comerç internacional, no surt gratis. A més, és un recordatori que gran part del món encara no està vacunat i que la postpandèmia no arribarà a tots per igual. Aquestes dues variables, electricitat i problemes de proveïment, poden incrementar els preus dels productes, disminuir el poder adquisitiu de les famílies i la seva capacitat de consum, és a dir, inflació. 

Les previsions a mitjà termini apunten que les cadenes de subministrament estaran funcionant bé el 2022, però les del preu de l’electricitat són que continuarà augmentant fins el 2024. Cal destacar que un dels factors que està propiciant aquesta pujada és l’augment dels preus d’emissió de CO2. En paral·lel als rècords del preu de l’electricitat, hi ha els rècords de concentració de CO2 a l’atmosfera, que es va situar en el màxim històric de 419.7 parts per milió. Mai en la història de la humanitat les persones hem pagat tant per l’electricitat, ni respirat tant diòxid de carboni.

Si l’electricitat que prové de la utilització de combustibles fòssils és cara, serà un incentiu per buscar alternatives sostenibles. Tant pel que fa a l’oferta com la demanda. Aquest ajust en el preu hauria de solucionar el problema que durant dècades han tingut les empreses, normalment petites i mitjanes, que invertien en tecnologies d’energia renovable: la falta de demanda. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Però l’esperança principal en una postpandèmia pròspera continua dipositada en els fons europeus i en el pressupost multianual de la Unió Europea. La capacitat de creixement futur –no la pujada reaccionària prevista per al 2021 i 2022– estarà en la capacitat d’aconseguir un pes econòmic més gran de la indústria, que generi feines més estables i qualificades. Tot i que encara hi ha molta incertesa sobre la possibilitat d’accedir a aquests fons, sobretot per a petites i mitjanes empreses, alguns ja van coneixent on aniran, tot i que sigui de manera genèrica a través de noves convocatòries. 

En aquest sentit, és molt revelador l’observatori de l’OCDE sobre la destinació dels fons econòmics destinats a la recuperació per la Covid, classificat per països i també pel seu impacte sobre el canvi climàtic. Dels milions d’euros gastats, el 15% tenen un impacte negatiu i el 16%, un impacte mixt. Espanya no s’escapa a aquest examen i, en la seva classificació negra, apareix el recolzament econòmic a les aerolínies. Tot i que, per ser justos, es pot remarcar que la gran majoria de països europeus han recolzat aquest tipus d’empreses durant la pandèmia i encara queden molts milions per invertir. Per als mesos de tardor, optimisme econòmic moderat. I, com deia la meva àvia, qui dia passa, any empeny.