Aspiracions i realitats de la UE

La política exterior i defensa va centrar el primer debat dels líders a causa de la caòtica retirada de l’Afganistan, la nova aliança militar nord-americana al Pacífic (Aukus) i la política assertiva de la Xina com a potència global. Les divergències dels Vint-i-set es van encobrir reafirmant l’encàrrec al responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell, de presentar un primer esborrany de la nova Guia Estratègica (Strategic Compass) al novembre per debatre-la en la cimera de desembre. «Els europeus han de crear una cultura estratègica comuna» davant els desafiaments globals que afronta la UE, va remarcar Borrell.

L’autonomia estratègica que impulsa el president francès, Emmanuel Macron, troba un suport limitat pel temor a què pugui debilitar l’OTAN i el compromís dels Estats Units amb la defensa d’Europa ara que la prioritat de Washington és el Pacífic i la Xina. Que el document que elabora Borrell es denomini Guia Estratègica, en lloc d’Estratègia de Seguretat Europea, revela fins a quin punt la qüestió divideix els Vint-i-set.

Esforç financer i militar

Polònia i els bàltics són els més hostils a les idees de Macron, perquè només confien en la protecció nord-americana davant Rússia. Però altres països europeus, inclosa Alemanya, es mostren reticents per l’esforç financer i militar que implicaria una veritable autonomia estratègica i aposten per reforçar el pilar europeu dins de l’OTAN, tot i que segueixi ostatge dels vetos de Turquia. El pacte de defensa de França amb Grècia suposa un èxit diplomàtic de Macron, facilitat pel comportament bel·ligerant de Turquia en el Mediterrani Oriental i la passivitat de l’OTAN, però també ressalta la soledat francesa.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, va destacar en les seves conclusions orals que la UE ha d’incrementar la seva capacitat d’actuar autònomament i defensar els seus propis interessos en matèria econòmica i de seguretat. Però la realitat mostra que cada país aplica la seva pròpia política exterior i que resulta més còmode delegar la seguretat en l’OTAN i els EUA, malgrat que els interessos europeus i nord-americans divergeixen.

Apressats per la creixent influència de Rússia, la Xina i Turquia en els Balcans, la UE va reiterar en la cimera la promesa d’adhesió a Sèrbia, Montenegro, Albània, Macedònia del Nord, Bòsnia i Kosovo formulada el 2003, però sense dates ni calendari. El procés està paralitzat a causa de la divisió interna de la UE i a l’oposició ciutadana, a causa dels endèmics problemes que continuen arrossegant Bulgària i Romania 14 anys després de la seva adhesió, de les derives autoritàries d’Hongria i Polònia i de les greus deficiències polítiques dels països balcànics.

Vacunes tardanes

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

La UE va ressaltar que és «la principal inversora i donant de la regió» i va prometre més vacunes de Covid. Però aquestes vacunes arriben tard i en nombre insuficient. Van ser les vacunes xineses i russes les que van permetre a Sèrbia capejar la pandèmia. Els límits pressupostaris europeus, que restringeixen també la inversió dins de la UE, impedeixen mobilitzar el volum requerit als Balcans i la Xina ho ha aprofitat per invertir 8.000 milions d’euros des del 2012.

En la declaració de Brdo, els Vint-i-set reclamen als països balcànics respectar la democràcia i la llibertat de premsa que són incapaços de fer respectar dins de la UE. Hongria s’ha convertit en un règim autoritari amb eleccions i Polònia segueix el seu camí. La llibertat de premsa ha desaparegut de facto a Hongria i està molt amenaçada a Polònia, Bulgària, Croàcia, Romania i Eslovènia (que presideix la UE aquest semestre), segons Reporters sense Fronteres i Freedom House. L’assetjament i asfíxia econòmica a l’Agència de Premsa Eslovena (STA) pel primer ministre eslovè, Janez Jansa, va sorgir en la conferència de premsa de la cimera i va mostrar que la Comissió Europea no sembla ser capaç d’anar més enllà de les crítiques. Jansa és un gran defensor de Donald Trump i del primer ministre hongarès, Viktor Orbán.