Crisi municipal Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La tardor ‘horribilis’ de Colau
L’alcaldessa no està derrotada, fins i tot podria guanyar les eleccions beneficiant-se de l’efecte bumerang provocat per l’obcecació existent contra ella
El mandat d’Ada Colau potser no és el més brillant dels recordats però tampoc el pitjor dels patits per la Barcelona contemporània. No obstant, semblaria estar ja irremeiablement al caire de la tomba política si no fos perquè els que tenen les enquestes bones xiuxiuegen que les perspectives electorals ballen només per unes dècimes entre ERC, els Comuns i el PSC. Colau s’enfronta a la seva tardor ‘horribilis’ perquè els aldarulls durant les festes de la Mercè i el reconeixement de l’equip de govern de la urgència de cuidar millor Barcelona han enfortit la imatge de falta d’autoritat i desinterès per la ciutat que se li ve atribuint per l’oposició política i social des de la seva elecció com a alcaldessa.
L’alcaldessa no està derrotada, fins i tot podria guanyar les eleccions beneficiant-se de l’efecte bumerang provocat per l’obcecació existent contra ella. Hi ha tants altaveus i aspirants a ‘lobbistes’ doctorats per Netflix cridant a la croada anti-Colau que acabaran per convertir-la en víctima d’una persecució personal i política descarnada i inadmissible. Colau ha sigut considerada des de sempre com una intrusa en el cercle tradicional del poder pels que formen part d’aquest i per raons més pròpies de la psicologia social que no de la seva força electoral; ella no ha fet res per remeiar-ho, més aviat al contrari. Mai ha ocultat el seu allunyament de la classe dirigent, en el fons i en les formes, ni la seva tendència a la gesticulació populista ni tampoc ha dissimulat el seu desinterès de les elementals cortesies institucionals.
La paradoxa d’aquesta crisi rau que arriba quan l’alcaldessa sembla haver embastat finalment un discurs de ciutat. Colau ha aconseguit associar el seu àmbit de confort ideològic (la preocupació per les amenaces que pateix la humanitat, en especial l’emergència climàtica) amb les seves competències municipals a través de la gestió de la mobilitat. El problema rau en el fet que els resultats de la seva política poden arribar tard per a ella.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
