Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Enardir per la tonteria dita
Si cada setmana el PP muntés l’espectacle, de manera periòdica, potser veuríem que, de fet, és pur teatre
Hi hauria d’haver una Convenció Nacional del PP cada setmana. I cada setmana, també, hauria d’acabar amb un espectacle en una plaça de toros. És el lloc ideal per a aquestes kermeses populars en què el que compta és fer-la grossa, perquè ja se sap que el públic de l’espectacle demana això, que «Catalunya és lliure perquè és espanyola» i que Casado perseguirà Puigdemont fins al més remot forat d’Europa. En el fons, no són només les tonteries dites, sinó aquesta manera fanfarrona de formular-les, l’actitud del milhomes que mig enardeix la massa i mig actua com si estigués en una sobretaula distesa i alcohòlica.
Quan Casado es desfoga, quan Aznar es riu de López Obrador, quan fa la broma sobre els asteques i els maies (que són, per a ell, bàrbars en general), quan Vargas Llosa assegura que no és important votar lliurement, sinó votar bé (i votar bé, és clar, és votar el que per a ell és bo), quan sentim tot això, ja no ens assalta només l’esgarrifança (que també), sinó que acabem pensant que han arribat a la conclusió que la via més ràpida per enardir és actuar. Si cada setmana muntessin l’espectacle, de manera periòdica, potser veuríem que, de fet, és pur teatre. O no.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
