Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Casado, entre Vox i Ayuso
El «nou contracte social amb Espanya» que va desgranar el líder del PP en la convenció del partit és una col·lecció de receptes del liberalisme més conservador
A la plaça de toros de València, lloc icònic per al PP, davant unes 12.000 persones, Pablo Casado va clausurar aquest diumenge la convenció del Partit Popular, que ha durat una setmana i en la qual s’han produït algunes ensopegades –declaracions altisonants i errors com la invitació a Nicolas Sarkozy, per exemple– que han deslluït l’eufòria que el partit pretenia traslladar a tot Espanya.
En el discurs de clausura, el president del PP no va citar ni Pedro Sánchez ni Vox, però la seva intervenció va ser, d’una banda, una impugnació en tota regla de les polítiques del Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem –amb diverses referències al «comunisme»– i, de l’altra, el dilema al qual s’enfronta el partit, que no és cap altre que la seva relació amb l’extrema dreta, que va sobrevolar en moltes de les referències al programa del PP, que Casado va desgranar pintant per a Espanya un panorama idíl·lic per quan governi, amb una allau de promeses benefactores davant la catàstrofe del que va qualificar com a «Govern irresponsable».
En algunes parts del seu discurs i també en els treballs de la convenció era difícil distingir entre el que proposa el PP i el que defensa el partit de Santiago Abascal. Per exemple, en la qüestió territorial. Un dels convidats, Alejo Vidal-Quadras, fundador de Vox que ha tornat a la cleda del PP, va desqualificar l’Estat autonòmic fins a fer passar vergonya alguns dirigents del partit. Mentrestant, Casado va prometre en la clausura la marxa enrere en l’acostament de presos etarres al País Basc i la reversió del traspàs de les presons a Euskadi i Catalunya, va reivindicar l’actuació de l’Estat l’1-O, va anunciar la penalització dels referèndums, es va oposar als indults per als delictes de sedició i va assegurar que posarà fi a l’«adoctrinament» a les escoles i als mitjans de comunicació de la Generalitat. «Portarem Puigdemont a Espanya», va prometre també entre crits de «Puigdemont a la presó».
El que Casado va anomenar «un nou contracte social amb Espanya» va ser una col·lecció de receptes del liberalisme més conservador i antiintervencionista sense cap menció a la corrupció i amb caires èpics, com quan va repetir que la hispanitat és l’empresa més important de la història després de la romanització, va emfatitzar que Espanya no ha de demanar perdó per res sobre la conquesta d’Amèrica o quan va proclamar que el seu programa era un «pla per recuperar l’orgull de ser espanyol». La proximitat amb Vox es va deixar notar també en l’escassa presència de dones a la convenció –només 25 dels 97 ponents–, en la reforma de les pensions que van defensar José María Aznar i Mariano Rajoy, en les crítiques a la memòria democràtica o en l’oposició a canviar a la Constitució el terme «disminuïts» per «persones discapacitades».
L’altra estrella de la convenció va ser l’absent fins dissabte Isabel Díaz Ayuso, que va acaparar el protagonisme i les ovacions dels assistents a l’arribar. La presidenta madrilenya va sorprendre la convenció al donar suport explícit a Casado com a candidat a la presidència del Govern, tot i que només la manera de plantejar-ho confirma que la pugna entre ella i la direcció pel seu desig de convertir-se en presidenta del PP madrileny havia arribat ja a una dimensió superior, la d’aspirant a la Moncloa. En realitat, les seves paraules es poden interpretar en el sentit que Ayuso dona a Casado un condescendent suport a la seva candidatura presidencial. Per això sembla més aviat una treva en espera de futurs esdeveniments i de comprovar si Casado consolida el seu lideratge.
