La longevitat està de moda

La longevitat està de moda. Hi ha sèries de televisió que afirmen que ben aviat tots viurem 150 anys. Que aviat la mort serà un dilema: vull morir o no (i si no, ¿què?, em pregunto jo, que per res del món voldria ser eterna). Els 80 són els nous 30, diuen. En canvi, els neuròlegs afirmen que la vellesa comença als 29 anys, quan comencem a perdre neurones. Milers cada dia. Em fa vertigen pensar quantes neurones he perdut (en realitat, no vull saber-ho). Prefereixo la teoria que diu que la vellesa depèn de les articulacions i comença als 68. Tot i que hi ha qui avança la cosa als 60. Suposo que tot depèn de cada un, de les seves articulacions i del seu estat d’ànim. O del seu projecte de vida. Hi ha qui diu que viure molt depèn de mantenir-se ocupat (en una cosa agradable, s’entén). 

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

La meva amiga Diane, que és una sàvia de 74 anys, diu que cal tenir amics de totes les edats, si és possible un de cada dècada, i, sobretot, més joves que tu. Així tens menys possibilitats de quedar-te sol com un mussol perquè se t’han mort tots els amics. Jo soc la seva amiga de la dècada dels 70 i, per ara, no preveig morir-me. 

A mi em sembla que hi ha dues maneres d’arribar a vella: emprenyada o tranquil·la. No dic que la vellesa no sigui un bon motiu per emprenyar-se («La vellesa no és per a marietes», va dir Bette Davis, que crec que estava bastant emprenyada). Saturnino, el nostre lleonès longeu, afirma que el seu secret ha sigut «portar una vida tranquil·la i no fer mal a ningú». Així que ja ho saben.