Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Aquells que vam viure un 1 d’octubre

Sempre serem aquells que van viure un 1 d’octubre, el del 2017. Ho serem tant si esperàvem les urnes a primera hora de la matinada com si ens ho miràvem, astorats, davant el televisor. Tant si vam dormir en una escola o en un pavelló com si maleíem aquella revolta des de casa. Ho serem tant si ens vam enfrontar a la policia com si vam anar a comprar croissants. Si vam ser els que celebràvem el final de la jornada amb eufòria activista o si vam pertànyer al conjunt de ciutadans que temíem que allò desemboqués en un deliri. Ho serem, ens agradi o no, perquè, per damunt de tot, aquell 1 d’octubre de fa quatre anys va significar una frontera, va provocar que hi hagués un abans i un després. Sobretot, un després.

A la ciutat on visc, cada vegada que passo per davant d’una de les escoles que va ser assetjada, violentada i envaïda, em venen els mateixos calfreds que vaig patir aquell matí. Hi passo cada dia. Allò no s’oblida, i tampoc es poden oblidar els instants de patiment, individual i col·lectiu, aquell exercici de dignitat popular, però tampoc no hem de pensar, quan oscil·lem entre la reivindicació del moment i la pedra de toc del futur, que es tracta d’un símbol fundacional.

Temes:

Referèndum a Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris