Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’ampliació de la base i el pluralisme

Els dirigents independentistes manifesten una alarmant falta d’acceptació del pluralisme inherent a les societats democràtiques, la negació de la legitimitat de les opinions alienes i una clara voluntat correctiva

1
Es llegeix en minuts
L’ampliació de la base i el pluralisme

EFE / ENRIC FONTCUBERTA

En els últims temps una de les consignes més repetides de l’independentisme és que cal ser més. Possiblement perquè s’han adonat que els comptes no els surten. Certament, l’independentisme té majoria parlamentària però els partits que recolzen l’Executiu independentista mai han superat el 50% dels vots i, per tant, no són una majoria social, per molt que aquesta legislatura esgrimeixin que han aconseguit el 52% incloent grollerament en aquest còmput els resultats del PDECat i del PNC, que no van obtenir representació. La consigna s’ha tornat a sentir en el debat sobre l’orientació política general quan el president Aragonès ha afirmat que cal «sumar, sumar i sumar més independentistes per a ser realment imparables» i a Junqueras, en una entrevista radiofònica en la que ha reblat que «el seu treball és convèncer-los, un per un, si cal», als no independentistes. 

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquestes afirmacions emanen del convenciment que l’independentisme és portador d’una veritat revelada que, com si d’una missió evangelitzadora es tractés, té l’obligació de difondre. El preocupant és que al seu darrera hi ha subjacent una alarmant falta d’acceptació del pluralisme inherent a les societats democràtiques, la negació de la legitimitat de les opinions alienes i una clara voluntat correctiva. El plantejament es veu clarament reforçat per la reiterada negativa a reconèixer l’existència d’una dimensió interna del conflicte català i es manifesta en el constant menyspreu als que no pensen com ells, cosa que ha portat el president de la Generalitat a continuar ignorant les peticions per establir un diàleg intern entre catalans en paral·lel a la taula de diàleg entre governs i a projectar falsament la imatge d’una Catalunya unitària. Mai hi ha hagut el clam del 80% de catalans en favor del referèndum ni ara hi és per l’amnistia. Si menteixen és perquè en el fons no els agrada la Catalunya real, que és molt plural, i si volen la independència és per poder-la canviar.